Qui no paga les farmàcies?

Entro a la farmàcia del meu barri. Hi ha un cartell que diu “portem quatre mesos pagant els seus medicaments”. Els farmacèutics estan que trinen pels retards en el pagament de la Generalitat. Ho entenc. La Generalitat, ara mateix, no és més que una joguina trencada en mans d’un Montoro que, amb el seu somriure burleta, fa i desfà pagaments com vol. Ara, davant la nova protesta dels farmacèutics, el Ministre d’Economia ha promès que pagarà aviat, la qual cosa no és més que el reconeixement de la seva responsabilitat davant l’endarreriment dels pagaments. Per això, i per un cop, la manifestació i les protestes s’han dirigit al lloc apropiat: la Delegació del Govern o, com diria el diputat de CiU Ferran Falcó: a Ca la Llanos. Nogensmenys, tot i la meva simpatia per la causa farmacèutica haig d’expressar la meva disconformitat amb el missatge penjat a les farmàcies. En primer lloc, no em sembla apropiat que posin el cartell als seus establiments dient que ells ens estan pagant els nostres medicaments. És una forma un tant roïna de fer-nos sentir culpables per estar malalts i necessitar els medicaments que un metge, en nom de la Seguretat Social, ens ha receptat per guarir-nos. No em sembla just utilitzar d’aquesta forma els sentiments de les persones malaltes. Però, a banda d’aquest motiu, que ja seria suficient per a no penjar el cartell, tampoc no és cert que ells ens estiguin pagant res a nosaltres. Anem a veure: els meus medicaments jo ja els he pagat, no només amb les quotes a la seguretat social que cada més em descompten del meu salari, sinó també amb tot l’enfilall d’impostos que paguem, especialment, tots els ciutadans de Catalunya. Per tant, els medicaments els tinc pagats sobradament abans d’entrar en una farmàcia. De fet som nosaltres els que avancem els diners dels medicaments molt abans de comprar-los i, freqüentment, de necessitar-los. Però el missatge encara resulta més insultant quan qui el llegeix és un treballador de la Generalitat. En aquest cas, a banda d’haver pagat la corresponent quota a la Seguretat Social, a banda de pagar tots els impostos que paguem la resta de catalans, el treballador públic de la Generalitat fa tres anys que se li descompta una paga a l’any (que equival al 7% del seu salari anual) per a contribuir a què, entre altres coses, la Generalitat pugui pagar les farmàcies. I, a diferència dels farmacèutics, no estem parlant d’un endarreriment en el pagament de quatre mesos sinó de la retallada d’una paga que no pensen retornar mai. De manera que agrairia als senyors farmacèutics que agafin el seu cartellet i l’enviïn al senyor Montoro o a Ca la Llanos, però que no ens reclamin res més als soferts ciutadans. Gràcies.