Generalitats

Xavier Martinez Gil

El dia després

Cada cop que els periodistes m’han entrevistat aquests darrers dies com a responsable de Barcelona Decideix, em repetien la mateixa pregunta.: “I després què?”. Sempre els he dit el mateix: serà l’hora que els partits polítics actuïn.

La consulta ha estat en bona mesura un gest de dignitat de la ciutadania que ha vist com la sobirania popular ha estat trepitjada sense cap consideració pels magistrats del Tribunal Constitucional. El procés de consultes ha estat la conseqüència de la manca de resposta dels partits polítics i de les institucions davant els desitjos de caminar de la societat catalana. Aquesta inacció o passivitat, ja sigui per impotència o per manca de voluntat, ha impulsat els ciutadans anònims com jo mateix a fer sentir la nostra veu.

A data d’avui, prop d’un milió de ciutadans s’ha acostat espontàniament a dipositar el seu vot. S’ha dit que aquesta consulta no és jurídicament vinculant però és evident que la magnitud de la participació ciutadana, comparable a la participació de la manifestació del 10 de juliol, sí que ha de tenir conseqüències.

Aquest dimecres el Parlament ha rebutjat la llei de la independència. Aquesta proposició de llei ha estat una concreció política del procés de consultes. No ha prosperat. Segurament no eren oportunes ni les formes ni els “tempos”. Però n’hi hauran més. Cada partit polític triarà la seva forma de digerir les consultes. Solidaritat ja ha demostrat que és partidari d’una digestió ràpida. Molt a prop seu trobaríem ERC: En canvi, CiU prefereix una digestió llarga i lenta que doni temps a la societat a assumir la independència. Molts dels seus ja ho han fet, però molts altres encara no han “madurat” prou i necessiten temps. És per això que, per ajudar a la “digestió” proposen passar primer pel pacte fiscal. D’altra banda tenim a ICV i PSC que són partidaris del federalisme i, per tant, rebutgen la possibilitat de la independència. Finalment tenim al PP i C’S que no varien la seva posició per moltes consultes que es facin.

No estic segur que la classe política estigui fent una lectura correcta del procés de consultes. Al cap i a la fi el que els ciutadans estan demanant és que els escoltin, que els tinguin en compte. Estan reivindicant la sobirania popular i, com a conseqüència natural, el dret a decidir.

La societat civil ja ha demostrat que és capaç d’autoorganitzar-se i de prendre la iniciativa davant la inoperància de la classe política. I ho pensa seguir fent. Hores d’ara n’hi ha dues iniciatives de la societat civil en marxa. En primer lloc, l’Assemblea Nacional convocada a Barcelona el proper 30 d’abril. I la segona, la Iniciativa Legislativa popular (ILP) presentada davant la mesa del Parlament per a qu aquest convoqui un referèndum oficial amb la mateixa pregunta que s’ha fet en totes les consultes populars: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”. Tant senzill com això. Cal donar la veu al poble. Aquesta és la única via. I en això s’haurien de posar a treballar els partits polítics.

El dret a decidir ha de ser un lloc on es puguin trobar quasi tots els partits catalans. A Barcelona Decideix he tingut ocasió de comprovar com poden treballar conjuntament amb un objectiu comú CDC, ERC, Solidaritat, Reagrupament, Democràcia Catalana, CUP, UGT, Intersindical, Òmnium, Sobirania i Progrés, associacions professionals, esportives, religioses, etc. Per tant, cal reprendre aquest esperit lliure de tacticismes curt-terministes i apostar per convocar un referèndum de les institucions amb el mateix consens i complicitat que va presidir Barcelona Decideix. No hi ha altre camí.