Generalitats

Xavier Martinez Gil

Smoke.

No tinc proves. Tot i així, estic convençut que el meu cotxe consumeix més a 80 km per hora que a 100. Aquesta és la impressió que tinc a l’acostar-me a la ciutat de Barcelona per alguna de les vies “ràpides” on, de seguida, em topo amb un senyal (acompanyat, això sí, del seu preceptiu radar) que limita la velocitat. El motiu, doncs, ha de ser un altre i no pas reduir la contaminació. Perquè, anem a veure, si de veritat volguessin reduir la contaminació prendrien altres mesures més dràstiques, com ara, limitar (o prohibir si em pregunteu a mi) els turismes amb motor dièsel per la ciutat.

En canvi, què fan els nostres governants? Doncs justament el contrari: subvencionen els vehicles amb motor dièsel. Com s’entén sinó que el gasoil sigui més barat i pagui menys impostos que la gasolina? Com s’entén que l’Estat i la Generalitat atorguin quantioses subvencions i ajudes financeres a grups automobilístics, com ara Volkswagen i Seat per a produir vehicles que qualifiquen de “tot terrenys urbans”, com el recent presentat Seat Ateca? Qualificar un vehicle com a tot-terreny urbà només es pot fer des de l’estupidesa o des de la mala llet. O ambdues coses alhora. Fins on jo sé, a les ciutats tots els carrers, millor o pitjor, estan asfaltats. No necessitem tot-terrenys i molt menys amb el qualificatiu d’urbà. A aquests els massacraria a impostos però no per contaminar sinó per idiotes. Els segons que cosiria a impostos són els que tenen un tot-terreny (sense el qualificatiu d’urbà) a no ser que demostrin dedicar-se a alguna activitat agrària o ramadera que els faci imprescindible. Els tercers, són els que porten vehicles amb motor dièsel, que són els més perjudicials per la salut. Aquests vehicles ja superen el 53 per cent del total (quan a Estats Units, per exemple, no arriben ni al 3 per cent).

Si observeu les dades de contaminació registrades per les diferents estacions de mesurament de Barcelona, comprovareu com la contaminació es multiplica per deu vegades en hores del dia en què hi ha més trànsit. Aquesta contaminació comporta greus efectes per a la salut. Per posar un exemple, d’acord amb un estudi recent publicat en la revista NeuroImage per un equip d’investigació de l’Hospital del Mar, l’exposició a la contaminació de l’aire urbà interfereix directament amb la maduració funcional del cervell, amb efectes negatius sobre els escolars. Em direu que els vehicles ja passen uns controls i compleixen unes normatives. Perdoneu que rigui. Tothom sap que les xifres que es donen d’un vehicle nou (el consum, per exemple) no es compleixen ni de broma en el món real. A més, els controls que es fan als vehicles són com si un esportista es fes una prova d’esforç mentre fa la migdiada: tots els paràmetres estaran sota mínims. Les dades reals ens donen uns nivells de contaminació per òxids de nitrogen a la ciutat molt elevats. Però, a més, sóc l’únic que s’adona de la pudor de fums que fa la ciutat? A tothom li passa per alt que cada cop la qualitat d’aire és pitjor? No m’importa el que diguin els fabricants sobre quant contaminen els seus vehicles, no m’importa el que diuen les normatives que han fet per a què aquests fabricants puguin vendre més cotxes dièsel! El que m’importa és la qualitat real de l’aire que respiro cada cop que surto al carrer.