Que els cremin vius!

Ara toca “treballar més per menys”. Ho diu el conseller d’Economia, Mas-Colell, a Esade, i es queda tan ample. Trobo que és una incoherència i una manca de respecte. Incoherència per dir-ho als pocs dies que la vicepresidenta Ortega digués al Parlament que no es tocarien els salaris dels treballadors públics. De què parlen el senyor Mas-Colell i la senyora Ortega al Consell Executiu quan es veuen? I manca de respecte, perquè aquestes propostes s’han de fer a la Mesa de la Funció Pública, que és on toca, davant dels representants del treballadors. A més, fer-les a Esade és una invitació a que cap dels estudiants d’aquella escola de negocis tinguin el més mínim interès a preparar unes oposicions per treballar al sector públic. Pot ser no se’ls considera prou preparats per servir la Generalitat. O potser és que pensa que la Generalitat no és un lloc prou digne per a treballar un estudiant d’Esade. Segurament el subconscient l’ha traït. Ho argumenta dient que els funcionaris gaudeixen del privilegi de tenir un treball assegurat i invoca la solidaritat. Tenir una feina no hauria de ser considerat un privilegi pel Conseller d’Economia d’un país normal. Tenir feina és un dret. I per exercir un dret bàsic no s’ha de pagar un preu més alt, com si es tractés de tenir un Ferrari o un iot. A més, cal recordar-li al Conseller d’Economia que al sector públic de Catalunya hi ha un 30% de temporalitat. Preocupis, senyor conseller, d’aconseguir feina per les més de 500.000 persones que no en tenen en comptes de mirar d’igualar a la baixa la situació de tots els treballadors. Parla de solidaritat. Em fa gràcia que només parli de solidaritat quan s’ha de demanar però s’oblidi quan s’ha de repartir. Per què no demanava solidaritat cap als treballdors públics els anys de creixement, quan hi havia increments de sou per sobre de la inflació al sector privat mentre els treballadors públics veien com les seves nòmines es congelaven un any rere altre? Si vol solidaritat, comenci vostè i tota la troupe d’alts càrrecs a deixar els cotxes oficials que, a més, no són utilitaris precisament. Demani solidaritat als regidors dels ajuntaments que, com el de Barcelona, van tots en cotxe oficial. Siguin solidaris i vagin en el transport públic que vostés tan bé gestionen, oi? Demani solidaritat a la infinitat de càrrecs de l’Adminstració que tenen una BlackBerry per a ús personal pagades amb els impostos de tots. Demani solidaritat a qui cobra un complement d’especial dedicació a canvi de res. Demani solidaritat als contribuents a qui els han perdonat l’impost sobre el patrimoni, o als que reben herències milionàries. Demani solidaritat, en definitiva, a l’Estat espanyol al que no cal que els torni els calers de la bestreta que li va avançar en concepte de recaptació d’impostos. Recordi-li de pas a la senyora Salgado que Catalunya és qui menys funcionaris té amb diferència a tot l’Estat espanyol. Digui-li que aquí ja portem molts anys de solidaritat i que ja no ens queda més. Però no, és molt més fàcil carregar contra els funcionaris. Sembla que els polítics no estan tranquils si no carreguen de forma sistemàtica contra ells. Podrien cremar viu un cada setmana a la Plaça Sant Jaume per saciar al populatxo. Així, abans d’encendre la pira, li recitaríem tots els càrrecs de què se l’acusa. “Creure en el serveis públics: culpable!”; “Creure que val la pena estudiar uns anys i preparar-se per demostrar ser el millor per la feina: culpable!”; “Creure que el sector públic ha d’estar al servei de tots i no d’uns interessos particulars: culpable!”. En definitiva: culpable de ser un il•lús. A la foguera amb ell! Així, un cop per setmana (els dimarts per exemple a la sortida del les reunions del Govern) es repetiria una setmana rere altra aquest ritual. De pas, aniria reduint plantilla i estalviant-se una despesa inútil més.