Generalitats

Xavier Martinez Gil

Llei Tributària de Catalunya.

Un dels aspectes que se’ns ha presentat com a clau en el “procés” consisteix en el desenvolupament d’una Administració Tributària pròpia. Voldria centrar l’atenció sobre un aspecte tant o més important per a la sobirania fiscal d’un país com ho pot ser el construir l’entorn jurídic que permeti exercir la sobirania fiscal.

La capacitat de crear les lleis tributàries que ordenin les regles de joc en matèria de tributs respon al que el Parlament de Catalunya ha manifestat en diverses ocasions: que és sobirà. Si Catalunya és un subjecte polític, en bona lògica hauria de tenir la capacitat d’establir les obligacions i els deures que relacionen la Generalitat amb els seus ciutadans. Un d’aquest aspectes, més enllà de l’organització de l’Administració Tributària, és la forma de pagar els impostos.

De manera que, una cosa és tenir capacitat per gestionar els tributs que es recapten en un territori i l’altre és tenir capacitat per a regular-los. Fins a data d’avui no he escoltat ningú que reclami aquesta competència. Sembla que posem molt l’accent en recaptar els diners però no en la forma i el criteri amb el qual es recapten, aspecte que és tant o més important, sobretot quan es parla de construir un nou país.

Deixant de banda la potestat per a crear impostos (que, d’acord amb la Constitució espanyola, ara per ara, correspon de forma originària a l’Estat) hi ha una altra competència que consisteix en establir el marc de relacions tributàries amb els seus ciutadans i que actualment està regulat per la Llei estatal 58/2003, de 23 de desembre, general tributària, que crea aquest marc jurídic.

Des del meu punt de vista res no impediria que la Generalitat, amb les competències actuals, desenvolupés una Llei Tributària de Catalunya que tingués vocació de regular les relacions amb els seus ciutadans i els procediments tributaris (en el marc de les seves competències actuals però que es podria estendre a tot el futur sistema tributari català). En tenim marge. En el marc dels tributs propis i en el marc de les competències tributàries delegades de tributs estatals tenim la possibilitat de regular aspectes de procediment tributari i de relacions amb els contribuents. Podríem regular la potestat sancionadora en aquests aspectes i la revisió d’aquests actes administratius. Recordem que la Generalitat té competències en la Junta de Finances, encarregada de la revisió administrativa dels actes tributaris. Tenim també competències en recaptació executiva i podem regular els drets i els deures dels contribuents.

En la meva opinió, amb la creació d’una Llei Tributària Catalana estaríem donant un missatge clar d’estabilitat i confiança legislativa als contribuents davant de la possibilitat d’un canvi d’estatus jurídic. Convé recordar que el jurista alemany de principis del segle XX, Otto Mayer, deia que el Dret Constitucional passa però el Dret Administratiu roman. De manera que, encara que aprovéssim una nova Constitució catalana, les lleis anteriors continuarien tenint vigència mentre no fossin modificades, i d’entre elles, les tributàries.

Caldria donar passes fermes endavant i aquesta Llei Tributària de Catalunya seria l’oportunitat de col•locar la primera pedra (de veritat) per bastir un sistema tributari català plenament sobirà. Comencem?