Generalitats

Xavier Martinez Gil

Limitació de salaris

Farà cosa d’un any, el Govern de l’Estat, amb la Salgado de ministra d’Economia, va acordar que les entitats que necessitessin ajuts públics a través del FROB haurien de presentar un pla de limitació de retribucions de les cúpules directives i de repartiment de dividends. És evident que va ser una mesura més que insuficient.

A altres països europeus, des del primer moment que van posar diners públics a les entitats financeres, van limitar els salaris dels seus directius. Aquí s’ha trigat molt. Ara, el ministre De Guindos ha posat fil a l’agulla, en vista del incompliment manifest d’allò disposat pel Govern Zapatero, i ha decidit limitar les retribucions de forma més contundent. Així, ha establert que els presidents de les entitats que rebin ajuts públics no podran cobrar més de 600.000 euros anuals. En el cas de les entitats intervingudes, aquest límit serà de 300.000 euros anuals per als presidents i de 50.000 per als consellers delegats.

No criticaré la mesura. És més, crec que mereix un aplaudiment. La llàstima és que es queden curts.

Quan parlem d’entitats intervingudes estem parlant d’entitats que, de fet, són de titularitat pública, és a dir: finançades amb els impostos de tothom. Per tant, les remuneracions dels seus directius s’haurien d’equiparar a les del sector públic.

El president del govern espanyol cobra 78.185,04 euros anuals i un ministre 68.981,88 euros anuals. A Catalunya, el Molt Honorable President de la Generalitat té una assignació de 136.834,74 euros mentre un conseller guanya 103.176,36 euros anuals. El president de la Diputació de Barcelona rep 115.723,72 euros anuals i cada membre del seu Govern 96.896,38 euros anuals. Ja no em ficaré en alcaldies, consells comarcals, entitats metropolitanes, empreses públiques, organismes autònoms, etc, per a no avorrir al lector. A jutjar per aquestes xifres, sembla molt més important presidir una caixa que ha fet fallida que no pas el Govern d’un Estat (el mateix es podria dir d’un president de comunitat autònoma, estigui o no en fallida)

Si el que es vol tenir cura dels diners públics de veritat, el primer que haurien de fer és establir un salari màxim en el sector públic que, tal com va plantejar la UGT no fa gaire, podria ser d’uns 5.000 euros mensuals. Hauria de ser una mesura d’obligat compliment per a totes les administracions de l’Estat. Però em temo que no hi ha prou valentia política per tirar endavant una mesura així i prefereixen seguir fent focs d’encenalls amb limitacions de 300.000 euros, que els hi deixa a tots les esquenes (i les butxaques) ben cobertes.