Generalitats

Xavier Martinez Gil

Joronya que joronya

La intenció, però, no és fer propaganda del iogurt grec. En realitat, sembla ser que escrit correctament, hauria de dir “kronia kai kronia” i, teòricament es pronunciaria més o menys igual. El seu significat, tot i que a l’anunci es deia com si fos un renec, en realitat, està dient alguna cosa així com “per molts anys”.

I molts anys és el que li queda al país hel•lènic per a treure’s del damunt aquesta creu grega que porta a sobre i que se’n diu deute. Esperem que no acabi tot el país arruïnat de manera que no puguem diferenciar les restes clàssiques de les actuals, la qual cosa seria una tragèdia grega.

Bé, ara que ja m’he tret de sobre tots els tòpics sobre Grècia us diré que no acabo d’entendre la situació. Resulta que el país està endeutat, però molt més endeutat dels que ens havien fet creure tots aquests anys d’euro. I ara, n’hi ha seriosos dubtes que pugui tornar el que deu. No em sembla que sigui una situació molt diferent a la que han patit moltes empreses. Però Grècia no és una empresa. No es pot liquidar tot un país, vendre el seu actiu i ja crearem un altre. Un país no es pot liquidar, al menys no així.

El primer que es va decidir per “ajudar” al país és concedir-los més crèdits. És com si a un malalt de cor li receptessis que s’apunti a una marató. És evident que no només no millorarà sinó que encara agreujarem la seva patologia. El resultat és que hores d’ara encara són més insolvents i, probablement, no podran fer front a les seves obligacions.

Per a mi la cosa està clara. El primer que han de fer és negociar una “quitança i espera”. És a dir,anunciar que deixaran de pagar part del deute i que, a més, el pagaran més tard. És el que acaba fent qualsevol empresa en fallida. Sembla ser que aquesta opció no se la volen ni plantejar a Europa. No veig per què no. Els bancs que els van prestar els diners als grecs (bàsicament francesos i alemanys) ho van fer voluntàriament i a canvi d’un tipus d’interès força més elevat del normal (el que se’n diu "prima de risc”). Doncs bé, si els bancs cobren més pels préstecs a Grècia és perquè sabien que tenien més risc de no cobrar. I això és exactament el que ha de passar. El bancs ja sabien què podien nocobrar per aixòhan estat prestant a un interès més elevat. És el seu negoci. El que no és just és que haguem de ser la resta de països de la Unió Monetària els que posem araels diners.

Què pot passar? Que algun banc tingui pèrdues? Que hagi de tancar? No veig quin problema pot tenir això per la societat. Els accionistes dels bancs perdran diners. Ja veus quina pena tinc. Sembla ser que en aquest món pot tancar qualsevol tipus d’empresa, excepte si es tracta d’un banc: “joroña que joroña”.