Els ja oblidats bitllets de cent pessetes venien encapçalats per l’expressió: “El Banco de España” i, a sota, deia “pagará al portador cien pesetas”. Sempre m’havia cridat l’atenció que en un bitllet de cent pessetes digués que el Banc d’Espanya pagarà al portador cent pessetes. Ho trobava absurd: si un ja tenia un bitllet de cent a la mà per què dimonis havia d’anar al Banc d’Espanya per a que li donessin cent pessetes. Però resulta que abans els bitllets representaven un valor real i, teòricament, t’havien d’abonar l’equivalent en or si un anava a canviar-los al Banc d’Espanya. I per tal degarantir aquesta promesa escrita estampaven la seva signatura en tots els bitllets “el Gobernador”, “el Interventor” i “el Cajero”. I tot això acompanyat de l'expressió seriosa d’un Manuel de Falla gris i amb cara de malalt crònic, com la pesseta mateixa. Tot això va canviar radicalment amb l’euro. Ara els bitllets ja no porten l’expressió “pagará al portador” perquè els diners ja no responen al seu equivalent en or i ja ningú compromet la seva signatura en garantia. De fet, ja no apareix ni tan sols la cara de cap personatge famós de torn de qui un es pogués refiar. A canvi, han posat uns ponts i unes portes irreals. En conseqüència, ja no cal que el Gobernador del Banc de Espanya comprometi la seva signatura. El Banc mateix ja no té les competències que tenia perquè les ha assumit el Banc Central Europeu, tal com figura ara als bitllets d’euro. Dit això, un no pot més que indignar-se (per no dir una paraula més gruixuda) quan llegeix les declaracions que ha fet el senyor Miguel Angel Fernández Ordoñez, actual Gobernador del Banc d’Espanya. Proposa, en el seu informe del 2010 fet públic ara que hem d’augementar l’IVA i retallar encara més el sou dels treballadors públics perquè, segons ell, encara hi ha marge. Què voleu que us digui!. Jo no sé si aquest home hauría d’estar a la pressó però tampoc no passaria res si hi acabés. Tenint en compte que la major part de les funcions del Banc d’Espanya han estat assumides pel Banc Central Europeu, que les úniquescompetències significatives que li queden a aquest senyor són les de “promoure el bon funcionament i l’estabilitat del sistema financer”, juntament amb “supervisar la solvència del sistema financer” i vist el panorama de les entitats financeres, el millor que podria fer el senyor Fernandez Ordoñez és estar calladet. No és ningú per donar lliçons d’economia. El “Gobernador” dirigeix un organisme públic que ens costa cada any al voltant dels 430 milions d’euros dels nostres impostos. Francament, sentint-lo parlar seria fàcil pensar que aquest senyor cobra d’una entitat financera privada. Si no és capaç de fer la seva feina ben feta ni de representar els interessos generals, el millor que pot fer és tornar a casa seva. No el trobaríem a faltar i probablement alguna alma agraïda li trobaria un bon lloc en un consell d’administració.
2 min
