Empreses 10/11/2012

Etiquetes

3 min

Vivim en el món de la imatge. L’aparença és molt important per a la comunicació i és especialment decisiva en política. En campanya electoral, en comptes d’aprofundir en les idees, els partits polítics tendeixen a fer tot el contrari, simplificar. Tant que, de vegades, em fa la impressió que només es mostren etiquetes buides de contingut. Una d’aquestes etiquetes és el federalisme, l’altra és l’Estat propi. Del federalisme només hem sentit la paraula però encara no hem escoltat ningú del partit socialista que expliqui el seu contingut. De fet, segons moltes opinions doctrinals, l’Estat espanyol està actualment organitzat com a un estat federal encara que no s’anomeni així de forma explícita a la Constitució espanyola. Per tant, proposar ara un estat federal a Espanya, si no s’explica el contingut exacte de la proposta és tant com no dir res. Així que, més que vendre l’etiqueta federal el que hauria de fer el senyor Navarro és explicar què vol exactament. Estat federal vol dir més sobirania fiscal? Perquè, de ser així, no veig la diferència amb la proposta de pacte fiscal que fins l’11 de setembre era la bandera de CiU i a la qual s’oposaven els socialistes. Si no vol dir sobirania fiscal (ja que suposo que no la volen), hem d’entendre que demanen sobirania per decidir el nostre futur? Federalisme vol dir estar a favor del dret a l’autodeterminació? Com es podria aleshores estar a favor de tenir sobirania en tot i en contra de tenir sobirania fiscal? Però tot i així, si estan d’acord en què hem de ser sobirans, per què no concentrar-se en exercir el dret a l’autodeterminació en comptes de vendre etiquetes? Crec que els socialistes s’han ficat en un jardí, concretament en del laberint d’Horta, i encara no han trobat la sortida. L’altre etiqueta és la de l’Estat propi de CiU. Està clar que no és una proposta per a un Estat independent i plenament sobirà, sinó ho dirien clarament. Jo ho lamento pels votants tradicionals de CiU que porten una estelada i van anar a la manifestació de l’11 de setembre demanant independència, perquè aquesta coalició no aposta decididament per la independència. Els independentistes no volen que els preguntin si creuen que tenen dret a decidir, com va dir el President Mas després de l’entrevista amb Rajoy. Tampoc no volen que els preguntin si volen ser un Estat a Europa. Els que porten l’estelada volen que els preguntin si volen ser un país independent. Així de senzill. Un cop aclarit aquest extrem, ja decidirem en quins organismes voldrem estar, amb qui ens voldrem associar o federar, si estarem a la OTAN, la ONU, la OCDE, etc. Per tant, l’etiqueta “Estat propi” tampoc no sabem què vol dir. Sabem que no vol dir independència. Vist amb perspectiva, les diferències entre aquestes dues etiquetes queden una mica difuminades per la buidor de la seva concreció. A veure si amb els dies que queden de campanya ens il•luminen una mica sobre els seus continguts perquè em fa l’efecte que el gran volum d’indecisos està esperant concreció per part dels nostres polítics. Qui sigui capaç d’expressar les seves propostes sense ambigüitats aconseguirà emportar-se més vots. Al cap i a la fi, els votants tenim, molt sovint, les ideesmés clares que els polítics.

stats