Generalitats

Xavier Martinez Gil

Dignitat

El President dela Generalitatja s’ha tret la careta. I hem vist la cara d’un covard polític. Un anunci, com el que ha fet avui, de retallada de sous de funcionaris, de mesures d’ajust, no les pot fer just després de les eleccions. Precisament ell, no ho pot fer. Ell ja hi era al Govern la setmana passada. Sabia perfectament quines són les condicions financeres de la Generalitat. Un anunci com el que ha fet només es pot fer des de la mala fe i des de l’engany polític.

Els treballadors de la Generalitat no són els que (novament) han de pagar de la seva nòmina els serveis públics. Li recordo al Molt Honorable que l’article 31 dela Constitució Espanyola diu que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques mitjançant un sistema tributari just”. Res no diu que s’hagi de finançar el dèficit públic amb un impost sobre les nòmines dels treballadors públics, com vostè sistemàticament ens té acostumats. A més, pretendre que aquesta mesura no tingui efectes sobre la qualitat del servei públic és prendre’ns a tots per imbècils.

El seu pla és retallar 1.000 milions. Casualment aquesta xifra és la mateixa que va recaptarla Generalitat l’any 2008 en concepte de l’impost sobre successions i donacions. Ara diuen que els hi falten diners i que han de pujar les taxes universitàries, el transport públic, l’aigua i els carburants. Suposo que per compensar s’inflaran a donar subvencions ala Seat, a Spanair, RyanAir o a Agbar.

Parla també de recuperar l’impost sobre el patrimoni que ja va suspendre en el seu dia l’Estat amb el vistiplau de CiU. Sembla mentida que vulgui enganyar la gent amb una proposta que no està al seu abast ja que aquesta és una competència de l’Estat i, per tant, del senyor Mariano Rajoy. S’oblida de dir que l’Estat, quan va suprimir l’impost sobre el patrimoni va compensar la Generalitat per aquesta mesura i que si, per circumstàncies de l’atzar el PP volgués recuperar l’impost, aleshores deixaria de compensar la Generalitat per la seva supressió, amb la qual cosa el guany seria inexistent.

Si el que vol es estalvi i austeritat que comenci a demanar al senyor Millet i els seus amics que tornin el que han robat (presumptament). Que renunciï a viatjar en bussiness. Que renunciï als cotxes oficials. Que deixi de contractar empreses externes a l’Administració amb contractes milionaris per fer les mateixes funcions que ja estan fent els exprimits funcionaris. Que elimini les decimonòniques Diputacions. I, sobretot, que deixin d’enviar titelles al Senat que ens costen a tots una burrada.

No és Catalunya qui ha de fer retallades. Nosaltres ja paguem amb 22.000 milions d’euros anuals la nostra part a l’Estat en forma de dèficit fiscal. No hem de retallar nosaltres encara més. Ha de ser Espanya qui retalli. És Espanya que ha de donar comptes a Catalunya de què fa amb els nostres diners i no pas a l’inrevés. I si no ho fan, el President de Catalunya ha de fer el possible per a què aquests 22.000 milions anuals no surtin del país.

El President Mas està fent pagar als catalans el seu inviable pla frustrat de “pacte fiscal”. Un pacte fiscal que ja es va encarregar de dictaminar el Tribunal que és inconstitucional fora del “Consejo de Política Fiscal y Financiera”, òrgan del qual formen part totes les comunitats autònomes. I per tal d’exagerar les mancances financeres dela Generalitat el President Mas és fort amb els dèbils i en canvi és dèbil amb els forts.

El més trist de tot és que ara vindrà el govern del PP i tornarà a retallar els sous dels funcionaris (catalans inclosos) i tornarà a imposar càrregues contra les classes mitjes de Catalunya. I el nostre president, a sobre, li farà la claca. Indigne!