Generalitats

Xavier Martinez Gil

El Consell de Privatitzacions Nacional.

He tingut la santa paciència de llegir-me l’informe número 2 sobre l’Agència Tributària de la futura Catalunya independent. Deixant de banda la gran quantitat d’obvietats que conté (però que, suposo, cal dir-les igualment) us haig de dir que no trobo gaires diferències amb els informes que emet el CAREC, ja sabeu, aquest òrgan que també va crear el Govern amb empresaris i amics que l’assessoren en temes de recuperació econòmica. De moment, i a l'espera de poder analitzar-lo amb més detall, no puc més que estar preocupat.

Representa que el Consell de la Transició Nacional ens ha de parlar dels aspectes crítics en la TRANSICIÓ, és a dir, en el camí per anar de la situació actual a un Estat independent. Però comprovo que, lluny d'això, es dediquen a dissenyar el model de societat que haurem de construir entre tots. I això és una notícia molt dolenta pel procés de la independència. Ja estic una mica fart de la política de desballestament de serveis públics de CiU i del seu braç civil neoliberal que neix de les escoles privades de negocis. Cada dia queda més clar que quan nosaltres parlem d’independència ells parlen de privatitzacions.

En aquest cas em sembla una vergonya i un escàndol monumental el model de privatització de l'administració tributària que planteja el Consell de Transició Nacional. Cap crítica al molt costós sistema que tenim ara muntat amb els Registradors de la Propietat ni a les disfuncions que provoca en la prestació del servei públic als ciutadans. Però el que és pitjor: un desconeixement absolut del què signifiquen les funcions d'aplicació de tributs, que estan mal descrites i pitjor explicades per la qual cosa el resultat de l’anàlisi no pot ser més nefast.

Barbaritats com el Consell Fiscal o la inclusió d'agents privats en la Junta de Finances o fins i tot en els cossos encarregats de la lluita contra el frau fiscal, la substitució de la Tresoreria Pública per un Banc Privat (només ha faltat que hi posessin el nom de La Caixa) em semblen absolutament inacceptables per algú que encara cregui en els serveis públics al servei de tota la societat i no d'un determinat lobby econòmic.

Esperava d'aquest informe una anàlisi dels aspectes crítics en la transició cap a una hisenda independent i m'he equivocat. No diu res de com ho farem per a obtenir un fiable cens d’obligats tributaris. No diuen res de les estratègies realistes a seguir per resoldre els inconvenients en cas de no col•laboració per part de l’Estat. No diu res de com teixirem les necessàries complicitats internacionals en matèria fiscal. En canvi, sí dediquen molt de temps a descriure les característiques de la futura administració tributària, privatitzada en bona part, per descomptat.

Si per anar a la independència hem de desmantellar els serveis públics crec que farem un mal negoci tant a la causa de la independència com a la societat mateixa a la qual pretenen servir. La independència encara no ha començat però les privatitzacions ja fa temps que les estem patint.