Generalitats

Xavier Martinez Gil

Clàusula sòl: reclameu al Banc d’Espanya!

La clàusula sòl és aquella clàusula d’un crèdit hipotecari per la qual, baixin el que baixin els tipus d’interès, el teu banc no et baixarà mai el tipus per sota d’un mínim determinat. També se li diu “clàusula túnel” ja que, a més de limitar el tipus d’interès mínim, sovint en fixa un de màxim, normalment elevadíssim.

Fa pocs dies es va fer pública una Sentència del Tribunal Suprem en què es declarava nul•la una clàusula sòl d’un crèdit hipotecari per considerar-se que s’havia atorgat sense la deguda transparència per part de l’entitat financera. Sembla ser que aquesta sentència no anul•la totes les clàusules sòl ni comporta que es tornin tots els diners cobrats de més però està per veure si declaren aquestes clàusules com abusives, en la línia d’una recent sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A mi m’ha sorprès molt aquesta sentència i, especialment, la repercussió en els mitjans. Farà cosa d’uns deu anys vaig signar un crèdit hipotecari, d’aquells que deien obert. Després de molt negociar amb la meva entitat financera les condicions vàrem acordar una data per formalitzar l’escriptura de préstec davant del notari. Jo estava una mica neguitós perquè, per dilacions bancàries, estàvem fent la hipoteca amb el termini molt just per a complir amb els terminis en què m’havia compromès a fer la compravenda. L’acte de la signatura es va produir en les oficines del mateix banc, no pas del notari i, òbviament, el notari va ser el triat per l’entitat financera, encara que el pagués jo.

El notari va entrar al despatx i, després de saludar amb indissimulada complicitat al directiu bancari i ignorant la meva presència, va procedir a llegir en modus “fastforward” l’escriptura. De sobte vaig sentir que parlava d’una clàusula túnel i d’unes comissions de les que jo no havia sentit parlar mai. Li vaig dir al notari que parés i vaig demanar explicacions al representant del banc de què volia dir allò de clàusula túnel, ja que era el primer cop en la meva vida que en sentia parlar. Quan m’ho van explicar no m’ho podia creure i els vaig dir que jo no estava disposat a signar si no ho modificaven. El banc s’hi va negar. Aleshores vaig demanar al notari que afegís un punt a l’escriptura en què jo manifestava que havia estat informat en aquell precís instant de l’existència de la clàusula túnel. El notari va dir que no ho podia fer. Jo li vaig dir que, com a fedatari públic, havia de fer constar el que diguéssim les parts. Em va dir que si ell ho afegia el banc, probablement no la signaria. Aleshores es va girar amigablement al banquer i li va dir “oi que no ho signareu?” i el banquer de seguida va respondre “per descomptat que no!”

Òbviament no vaig tenir més remei que signar. Al dia següent, però, vaig reclamar al defensor del client del banc el qual em va denegar la petició. No em vaig conformar i vaig reclamar aleshores al Banc d’Espanya. Atès que el banc no va poder acreditar que m’havia informat de totes les condicions per anticipat, el Banc d’Espanya va dictaminar que la clàusula túnel de la meva hipoteca no era vàlida, com tampoc ho eren les comissions de cancel•lació parcial i total de la meva hipoteca. Per tant, no vaig arribar mai a pagar el tipus d’interès de la clàusula sòl que em va imposar el banc. Així que animo a tots els que tingueu signada una hipoteca amb alguna d’aquestes clàusules, en cas de què el banc no us hagués informat amb anterioritat a la signatura de la hipoteca per escrit (el que es coneix com a oferta vinculant), que presenteu una reclamació davant el Banc d’Espanya per manca de transparència. En bona lògica també us haurien de donar la raó.