Novament avui (i van moltes ja) el Parlament de Catalunya es manifesta majoritàriament en favor del dret a decidir. En altres ocasions ha declarat que és sobirà. Però, com va dir Diògenes, el moviment es demostra caminant. De manera que el que cal, no és declarar la sobirania sinó exercir-la. El que cal no és declarar que es té el dret a decidir sinó decidir. I decidir només es pot fer des de la sobirania, és a dir, des de la llibertat. Per què si es diu que es té dret a decidir per, al mateix temps, demanar permís a un altre per exercir aquest dret, vol dir que no ens creiem que siguem ni sobirans ni que tinguem cap dret a decidir res. Més aviat estem dient que tenim dret per demanar permís. I és això justament el que està fent novament el Parlament de Catalunya. Si realment ens creiéssim que tenim dret a decidir proposaríem data i pregunta clara per la consulta. És tant senzill com posar la mateixa pregunta que a Escòcia: “està vostè d’acord que Catalunya sigui un estat independent?”. Així de fàcil. No cal donar-li més voltes. Plantejat en altres termes (com la delirant idea de posar més d’una alternativa) és un frau democràtic, una burla als dos milions de ciutadans que es van manifestar per la diada. Que la coalició CiU estigui plantejant una cosa així només demostra que no vol que el poble de Catalunya es pronuncií obertament sobre la independència. I no ho vol perquè la seva cúpula dirigent es deu, no als seus votants que sí que volen una pregunta clara, sinó a l’oligarquia econòmica del nostre país que no volen canviar l’status quo. Sí, ja sé que ara sortiran amb allò de que la consulta ha de ser legal. Però, a veure, ens creiem que tenim un Parlament elegit democràticament o no? Per tant, des de quan els actes que emanen del Parlament no són legals quan és l’òrgan legislatiu per excel•lència? Per la mateixa regla de tres, els actes dictats pel nostre Govern també tenen presumpció de legalitat, no pas al contrari. De manera que el què ha de fer el Govern i/o el Parlament és convocar ja el referèndum sobre la independència (no sobre el futur polític com diu la resolució del Parlament) i deixar que el poble parli. Aleshores serà el moment en que l’estat espanyol haurà de fer els canvis legislatius que consideri oportú per adaptar la convocatòria al seu ordenament jurídic, si ho creu convenient. Fer-ho al revés és reconèixer que no es té sobirania ni dret a decidir. Just el contrari del que reiteradament manifesta el Parlament de Catalunya.
2 min
