Us diré d’entrada que sempre he estat molt crític amb l’orientació que Joan Ridao ha donat a ERC des de la secretaria general del partit. He discrepat amb ell, de forma pública i notòria, especialment quan es va acordar el segon tripartit i quan es va donar el vistiplau a l’actual sistema de finançament. Però també crec que tant ell com en Joan Puigcercós han fet el que havien de fer i han deixat els seus càrrecs de direcció al partit. A partir d’aquí, crec que no se’ls pot demanar més responsabilitats. És per això que no entenc perquè aquest interès de l’Oriol Junqueras en què Joan Ridao no repeteixi com a cap de llista al Congrés del Diputats. Però el despropòsit arriba quan, com a alternativa, ens proposa l’Alfred Bosch, historiador també com ell. Argumenta que és un perfil independent i que encarna la renovació del partit. Home, jo crec que podria haver destacat altres virtuts, però no que sigui independent ni que encarni cap renovació. I és que una persona que ha estat militant durant 15 anys a ERC, com l’Alfred Bosch, no és precisament un independent. Això sí, ens diu que ara ja no és militant la qual cosa el converteix, no en un independent sinó en un exmilitant que és una cosa molt diferent (alguna cosa així com el Cardod Rovira). En definitiva, és un renegat d’ERC i que, des del meu punt de vista el desautoritza per encapçalar cap projecte al partit. Es justifica dient que es va donar de baixa quan va ser portaveu de Barcelona Decideix. Jo crec que això encara és pitjor perquè voldria dir que va ser deshonest. Va fer creure que s’havia desvinculat d’ERC quan no era veritat. Va dir que no es dedicaria a la política després de la consulta sinó a fer d’escriptor. En realitat, la seva presumpta baixa d’ERC hauria estat un muntatge per a poder ser el portaveu de la consulta i fer carrera a ERC, com així s’ha demostrat. Perquè si la seva desvinculació d’ERC hagués estat sincera, automàticament hagués cessat en seu lloc d’alt càrrec de Vicepresidencia, cosa que no va fer fins que no va ser cessat pel Govern de CiU la passada primavera. I és que, quan un és historiador és molt difícil renunciar a un sou anual de més de 70.000 euros. Si voleu un candidat independent i renovador definitivament l’Alfred Bosch no és el vostre candidat. Jo el que li demano a un candidat és que no hagi renegat públicament de la seva militància al partit. Podem discrepar o no, però serem companys de partit. Jo he discrepat de Joan Ridao però el considero una persona honesta i que, com a diputat a Madrid ha defensat dignament i amb preparació tècnica els interessos del nostre país. Proposar com a cap de llista a un exmilitant és un insult a tots els militants que, com jo, hem continuat pagant la nostra quota, treballant des de dins del partit per canviar les coses de veritat, i sense cobrar de cap lloc gràcies al partit. A més, molts de nosaltres hem dedicat més hores i esforços que el portaveu Alfred Bosch a què la consulta de Barcelona fos un èxit, i sense ,fer-nos autobombo.
2 min
