Empreses 26/06/2012

Beneficis fiscals

3 min

Un dels documents que ha d’acompanyar necessàriament qualsevol llei de pressupostos, ja sigui de l’Estat o de la Generalitat, és la memòria dels beneficis fiscals. Sempre m’ha cridat l’atenció que aquest document passi desapercebut davant l’opinió pública. Normalment la gent es fixa en quant o en què es pugen o baixen les partides de tal o qual ministeri, quines inversions es faran i on, quant es retallen els sous, quina és l’assignació de la Casa del Rei, etc. També s’acostuma a prestar atenció a la llei que acompanya els pressupostos, que normalment introdueix mesures fiscals per a l’exercici: si apugen l’IRPF, si tal o qual taxa, etc. Però no, ningú no diu mai res dels beneficis fiscals. No han merescut mai ni tant sols una línia en les notícies. Potser és per desinterès, per desconeixement o potser de forma intencionada no es mostra al públic, com si fos la cosina lletja de la família, per no passar vergonya. En la memòria dels beneficis fiscals es recullen, de forma quantificada, totes aquelles mesures fiscals que fan disminuir els ingressos fiscals de l’any en qüestió, ja siguin exempcions, reduccions de les bases, tipus reduïts o deduccions de la quota. Normalment es fan per tal d’aconseguir finalitats d’interès general mitjançant l’estímul que representa una fiscalitat més baixa. En èpoques dures com l’actual, abans de fer pagar un euro per recepta als meus pares jubilats, de retallar el sou als funcionaris, de retallar recursos a la sanitat pública, de disminuir els ajuts a llars d’infants o a centres educatius, crec que val molt la pena repensar, un per un, tots els beneficis fiscals que s’atorguen, molt sovint per inèrcia, any darrera any. Mirant els pressupostos de l’Estat de l’any 2009 veiem com els beneficis fiscals pujaven a més de 61.000 milions d’euros dels quals 9.600 estaven dedicats a les polítiques d’habitatge. És una xifra brutal que ens hagués donat per a rescatar tot el sector financer sense necessitat d’ajut exterior. Clar que encara no teníem una crisi com la d’ara. Així, si ens fixem en els pressupostos de l’Estat del 2012, veiem que la xifra dels beneficis fiscals ha baixat als 38.000 milions d’euros, dels quals 5.440 corresponen a polítiques d’habitatge. Si ens fixem ara en la Generalitat, l’any 2009 els beneficis fiscals sumaven 1.737 milions d’euros, dels quals 690 corresponien a polítiques d’habitatge. No està malament! En bona lògica caldria pensar que amb la crisi aquesta xifra de beneficis fiscals hauria d’haver baixat ja que no és possible concedir rebaixes fiscals tant alegrement en època de manca de recursos públics. Doncs ens equivocaríem. Si observem el pressupost de la Generalitat del 2012, comprovem que la xifra de beneficis fiscals és de 3.232 milions d’euros, dels quals 879 corresponen a polítiques d’habitatge. Crec que ja aniria sent hora que tot l’enfilall de regals fiscals en els diferents tributs que s’atorguen cada any es replantegessin. No és possible que encara bonifiquem el 95% del valor de les empreses immobiliàries tant en successions com en donacions, per posar només un petit exemple. Hem d’estar segurs que totes i cadascuna de les mesures de benefici fiscal que tenim en vigor aporten veritablement un estalvi econòmic al sector públic i un benefici a la societat. De no ser així s’haurien d’eliminar amb prioritat, en comptes de pujar impostos i taxes. La anunciada revisió dels tipus mínims en l’IVA és una mesura en aquesta direcció tot i que sembla la sortida fàcil. No ha de ser l'única. La justícia del sistema tributari sortiria guanyant.

stats