Empreses 04/10/2011

La sanitat pública pot ser cooperativa

3 min

Per Marià Moreno, president d'Aposta, Escola de Cooperativisme.

La sanitat i l’ensenyament han de ser públics, i han de ser-ho perquè les persones del nostre país ho volen. La sobirania rau en el poble. No hi ha dubtes, ni pot haver-hi debat:el “què” -allò que volem- resta prou clar. Una altra cosaés el “com” -de quina forma- es potfer possible el nostre desig col·lectiu.

Si observem l’ensenyament veiem que el nostre desig queda cobertamb dues xarxes, una privada i una altrapública, que convergeixen en la satisfacció del mateix. Naturalment no sense discrepàncies, no sense errades, però no és arriscat dir que existeixun cert consens social ino es considera especialment dissonant que l’ensenyament públic esvehiculi així. Cal dir que, des del cooperativisme, estem ben d’acord amb aquest model: les nostres escoles cooperatives són concertades i no pas públiques, i algunes d’elles es troben entre les millors escoles de Catalunya. La sanitat ha seguit altre camí, també existeixendues xarxes, però no coincideixen. Una d'ellesaporta la sanitat pública i l'altra la privada. Pot existirun cert nivell de concertació entre elles per proves i intervencions, però no són el mateix. El “què” de la sanitat pública es desenvolupa bàsicament a través d’un “com” públic. Tots els mitjans de comunicació van plens de la noticia que el model sanitari públic és insostenible i l’expressió “tisorada” se’ns ha fet prou comú i l’estem vivint, no sense un profund desacord. Tot plegat ja és això? Cal acceptar el que una determinada concepció està fent? És a dir retallar. Potser voldria privatitzar però políticament li sembla una opció perduda. I és privatitzar realment una opció perduda? Potser ho és, com repetim, però que les paraules no ens facin por, no al menys, sense explorar-les. Una dada: uncentenar de cooperatives de la Sectorial d'iniciativa social de la Federació de CooperativesdeTreball de Catalunya facturen -elles soles- 130 milions d’euros i ocupen més de 6.000 persones. I ho fan, fonamentalment, gestionant serveis de l’anomena’t “Estat del Benestar”, globalmentdescrits com “serveis d’atenció a les persones”: serveis per a gent gran, persones amb discapacitat, lleure educatiu, escoles bressol, inclusió social o infància en risc. A Catalunya, en alguns d’aquest àmbits, a l'entorndel 20% de les persones usuàriessón ateses per empreses cooperatives. Així que, tornant al“com”:des de la cooperació público-privada, les cooperatives ja estan gestionant serveis d’atenció a les persones. I les persones usuàriesafirmen estar-nesatisfetes. Per tant, de “com” es gestionen els serveis públics de salut, en podem parlar. I parlarem, aleshores, de cooperatives d'iniciativa social. No cal estendre’s ara sobre les seves característiques però vull remarcarun fet cabdal i decisiu: es tracta de cooperatives sense ànim de lucre. És a dir, els diners públics rebuts per prestar els serveis d'atenció a les persones no enriqueixen a ningú, a cap persona. Els excedents únicament serveixen per enfortir la cooperativa i poder oferir un servei encara millor. Podem afirmar que el model català de cooperativa d’iniciativa social adreçat a la prestació de serveis públics és un model que ofereix un “com” magnífic, social i privat pel nostre “què” desitjat: una sanitat pública. Temps hi haurà per debatre els matisos, potser no és un model universal -estem pensant en els grans hospitals- però és un model inqüestionablement positiu per la seva proximitat a l'usuari i que ja compta amb bones experiències en marxa. Aquest moment de tisorada potser cal que sigui també un moment de imaginació on es comptiamb allò que ja existeix. Les cooperatives d’iniciativa social són una magnífica realitat que està damunt la taula i no pot ser ignorada. Les persones del nostre poble sabran destriar el gra de la palla i, si una persona cooperativista ja està sent molt bona per tenir cura de la gent gran, o per tirar endavant una escola bressol, o pel més que difícil treball amb la infància en risc, també ho serà per ajudar a fer real una sanitat pública eficient i propera, càlida, com són les persones que només volen que treballar per a persones, sense cap ànim de lucre.

stats