Quan la salut no és un negoci

Per Carles Ametller, soci de COS Cooperativa de salut Perquè una idea tingui èxit, quantes germanes seves van a les escombraries? Segons Edison, moltíssimes. Així contestava a qui li recordava que gairebé arriba als 1.000 intents fallits abans no va descobrir el filament de tungstè per a les bombetes: “no vaig fracassar, només vaig descobrir 999 maneres de com no s’ha de fer una bombeta”. La qüestió és persistir i trobar la solució. O una de les possible solucions. Resulta evident que, pel que fa al model de salut, existeixen alguns problemes: insostenibilitat econòmica, llistes d’espera llargues, temps d’atenció per pacient molt breu, saturació dels serveis i dels professionals, deshumanització..., i que hi ha diferents solucions al respecte. El cas és trobar la millor per als seus usuaris/es i també buscar el camí per trobar una solució.

El nostre model de societat ha tendit a una organització jeràrquica i els seus espais de participació queden limitats als que tenen la direcció i control econòmic, i això ho fa extensible a cadascuna de les parcel·les que la conformen. Així, tot i que els governants són escollits pel poble, el poble poques decisions pren ... quan realment és qui rebrà les repercussions d’aquestes directament!. Però fins ara encara no us he descobert res de nou... I si algú es plantegés buscar una solució al model sanitari actual tot fent participar als seus usuaris? Quins serveis són els més requerits? Quina fórmula de pagament ens fa sentir més còmodes i alhora permet la viabilitat del projecte? Quina retribució ha de tenir el professional? I si aquest model de salut fos innovador, autoajustable a través de mecanismes de participació dels seus propis professionals i usuaris/es? I si en aquest marc, funcionés un equip de professionals integratiu, organitzat de forma transversal, cooperativa, participativa, complementant-se mútuament , amb voluntat de sumar les diferents mirades terapèutiques per dissenyar el millor recorregut de salut possible per a cadascú? I si...I si ja estés fet?, i si la idea ja s’hagués gestat i ja hagués nascut? I si ja està creixent, madurant...? un dia,un grup de professionals de diferents vessants de la salut ens vam asseure, vam parlar per crear un espai amb totes aquestes característiques, amb les propostes i col·laboració d’aquells que volguessin gaudir del projecte des de la posició de persones sòcies i usuàries. Com a condicions indispensables: un model d’organització cooperativa, transversal i no jeràrquica, innovador, amb capacitat transformadora i situat dins el marc de l’economia social i solidària, perquè qui es dedica a la salut hauria de fer-ho per facilitar-ne l’accés a tothom i orientar un importantíssim esforç a impulsar la capacitat d’autogestió de la pròpia salut en les persones sòcies i usuàries. I, finalment, on la salut no sigui un negoci. Així va néixer COS cooperativa de salut que, després de cinc mesos de funcionament, ja compta amb més de 240 persones participant en el projecte i fent ús dels serveis de salut oferits. El nostre model de salut autogestionada significa tornar a conèixer o retornar la sobirania del coneixement a qui li pertoca. Igual que a molts camps de la nostra vida, en la salut ens han fet creure que deixar-la en mans d’especialistes i/o professionals era la opció més segura. Això ha comportat una dificultat creixent per entendre processos i situacions que vivim en diferents etapes de la nostra vida i, alhora, una desconfiança més gran en el nostre criteri amb la inseguretat que això comporta. Des de COS entenem que, com qualsevol altre capacitat, les que pertoquen a la salut es composen de: tenir coneixements, gestionar habilitats i desenvolupar aptituds. Així doncs treballem en l’autogestió, oferint acompanyament i orientació per trobar informació que ens dóna coneixement, fomentem actituds que ens generen aptituds i confiança per fer-nos segurs, identifiquem i reforcem habilitats que ens permeten actuar. D’aquest procés en resulta la de poder practicar una salut més plena i conscient, que és el mateix que dir una salut autogestionada. La imaginació ens ha portat lluny de la tendència general en salut i hem fet el salt del llum d’oli a la bombeta incandescent, potser sense arribar als 999 intents! I ja tenim la vista posada en trobar altres fons de llum que ens permetin la construcció de nous referents.