La riquesa de compartir un projecte democràtic

Per Pepa Muñoz

El cooperativisme ha tingut un paper destacat en la posada en marxa de serveis d’atenció a les persones a Catalunya. El que no hem destacat mai és el paper de les cooperatives en la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, i sens dubte, hi han aportat molt més que feina.

Potser perquè és un tema, el de la discapacitat intel·lectual, per al qual estic especialment predisposada per les vivències familiars, per mi aquest tipus de cooperatives mereix un reconeixement especial. Que socis amb diferents capacitats compartim un projecte, des de la igualtat, des dels valors cooperatius, en definitiva, des de la construcció col·lectiva té un mèrit indiscutible, i alhora és d’un valor incalculable per a la cultura democràtica.

No sé d’on van sortir les primeres idees de fer cooperatives de persones amb discapacitat intel·lectual (segurament va ser un cúmul de coincidències, sensibilitats, il·lusions…); sí que conec la qualitat humana d’algunes persones que hi han tingut un paper destacat en un moment o un altre: Josi Llorenç, Carles de Ahumada, Juan Ruiz, Francesc Martínez de Foix, Salvador Strino… Com a familiar de dues persones amb discapacitat, els he d’agrair aquest camí que han fet, l’esperit emprenedor i l’esforç de construir des del no res. I com a cooperativista, vull destacar que han posat en marxa projectes que aprofundeix en els valors cooperatius, sobretot en el d’ajuda mútua i el dela igualtat. Enl’àmbit de la discapacitat intel·lectual es reconeix que el model de centres especials de treball de Catalunya és pioner a l’Estat. Doncs encara som més pioners en la vinculació de discapacitat intel·lectual i cooperativisme. Estem molt acostumats a sentir parlar de cooperatives com a projectes d’emprenedors que cerquen plegats una experiència laboral diferent, més igualitària… I crec que és important donar a conèixer experiències de cooperativistes que comparteixen la idea d’un món d’oportunitats per a aquelles persones que han nascut diferents i tenen un encaix difícil en una societat cada vegada més complexa; on els professionals i les famílies (en representació de les persones amb discapacitat) compartim projecte i representació en els òrgans de govern, consell rector, assemblea, comissions... I no són poques: L’Olivera, la Fageda, el TEB, Taller Àuria, Teixidors, Grup Dem, Nou Verd, Calandra, Cipo, GSIS, Jeroni de Moragassón cooperatives que incorporen persones sòcies amb discapacitat als seus respectius consells rectors. Entotal, unes1500 persones sòcies a Catalunya. L’Olivera destaca al seu web que “el treball és una qüestió vital, emocional”. Estic convençuda que fer-ho des dels valors cooperatius afegeix alguna cosa més: implicació, sentiment de pertinença, convenciment que plegats estem construint alguna cosa més. Del que no estic tan segura és que haguem transmès prou bé en el nostre col·lectiu i en les famílies aquest esperit participatiu i, sobretot, emprenedor que porta implícit el cooperativisme. Tenim feina a fer en aquest sentit, perquè l’esperit cooperatiu i el que representa formar part d’una cooperativa no quede diluït.