Ara Cooperatives

Olga Ruiz

Qui ha de participar a la negociació col.lectiva?

Per Joan Segarra

FOTO.JPG Zoom

FOTO.JPG

El passat 8 de juliol es va signar el Conveni Col·lectiu de Catalunya d’Acció Social amb Infants, Joves, Famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2010, 2011 i 2012. Lasignaturaculmina un llarg procés de negociació entre els sindicats i les dues associacions empresarials representatives i suposaun important avenç en la regulació i estructuració del sector.

El cooperativisme d’iniciativa social ha estat present en tot aquest procés iha format part de l’equip negociador de l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya (AEISC) responent a la realitatd’un volum important de cooperatives que operen en els serveis d’acció social i atenció a la infància del nostre país.

La participació de la Federació de Cooperatives de Treball en l’articulació i estructuració d’associacions empresarials i negociacions col·lectives de sector -en representació de les cooperatives d’iniciativa social-és un procés que ve de molts anys enrere i respon a la voluntat de les cooperatives de participar i incidir en les regulacions laborals que afecten a la seva activitat com a part de l’estratègia de posicionament del seumodel.

Tot i això, sovint sorgeixen entre el mateix col·lectiu o des de altres espais preguntes que posen en qüestió tot aquest procés: Han de participar les cooperatives en processos de negociació col·lectiva quan la seva identitat passa per la figura del soci de treball i l’autoregulació a nivell laboral? Han d’implicar-se les cooperatives en processos de representació patronal i empresarial?

El debat a l’entorn d’aquestes qüestions pot ser apassionant, perquè incideix directament en un dels elements claus de les cooperatives de treball del segle XXI: la voluntat de ser reconegudes com a empreses de present i futur que aporten valors diferencials a l’economia productiva.

Personalment proposo enfocar el debat a partir de la realitat; una realitat que ens diu que la construcció del sistema de serveis socials del nostre país estàprotagonitzat, conjuntament amb altres organitzacions de l’economia social, per un important número de cooperatives que, des de la voluntat de donar servei als col·lectius més vulnerables, han fet propostes empresarials innovadores. Es tracta d’empreses que han sabut conjugar la qualitat en el serveis d’atenció a les persones amb l’eficiència i la viabilitat empresarial. Tot això, acompanyat d’una intensa tasca de representació col.lectivaen tots es processos d’articulació del sectoren marxa que ha permèsque les propostes des del cooperativisme s’escoltessin.

L’associacionisme empresarial no ha estat un excepció i des dels primers convenis col·lectius negociats (atenció domiciliària, lleure educatiu, acció social) les cooperatives hi han estat presents. La seva participació ha contribuït a regular un sector que, fins llavors, treballava des del voluntariat i la no existència de regles del joc. Les cooperatives han aconseguit millorari dignificar les condicions dels professionals, obligant a les administracions públiques (principals contractants de serveis) a dotar econòmicament els projectes de manera suficient i convertint un sector emergent en una realitat econòmica de primera magnitud.

No hi ha dubte que la incidència del cooperativisme en aquesta regulació del sector ha estat clau per aconseguir les fites establertes pel conjunt de les empreses de l’economia social i el tercer sector. En aquest sentit ha estat claula doble visió que ha buscatbones condicions de treball pels professionals i sostenibilitat econòmica dels projectes.

Per altra banda, l’existència dels convenis col·lectius de sector -amb les aportacions des del cooperativisme ja esmentades- potresultar útilcom a marc de referència a l’hora d’establir les condicions del règim de treball dels socis. A banda, seranla norma d’aplicació per a les personesamb contracte de treball.

Els escenaris a curt i mig termini apunten importants tensions en el sector d’atenció a les persones.La situació seràproducte de les dificultats econòmiques de les administracions públiques i de l’augment de les necessitats socials dels col·lectius més perjudicats per la crisi. Davant això, a més dels esforços que cada empresa cooperativa haurà de fer, serà important aprofundir en el treball conjunt per defensar de manera col·lectiva la seva viabilitat, vetllant per la qualitat de l’ocupació generada i del serveis gestionats.