Ara Cooperatives

Olga Ruiz

La fusió de les federacions a l'horitzó

perfecto.jpg Zoom

perfecto.jpg

Per Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Fa uns mesos, la Confederació de Cooperatives de Catalunya va aprovar iniciar un procés de debat en el marc del seu consell rector sobre la necessitat de procedir a una fusió de les sis federacions de cooperatives.

La conveniència d’iniciar un debat sobre aquest tema ve determinada per la necessitat de projectar una imatge més homogènia del cooperativisme, donar respostes a les situacions de canvi que vivim i disposar d’eines que canalitzin els objectius de visualització, projecció i consolidació. Tots aquests elements s’afegeixen a la necessitat de clarificar i definir un espai social nou, on l’Economia social hi tingui un paper dirigent. Caminar per aquest camí permetrà al moviment cooperatiu mostrar la seva capacitat per modificar la seva cultura relacional i, alhora, abandonar les relacions des de la diferència per apostar pels elements identitaris.

El debat sobre el procés de fusió en el que vam participar com a Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va permetre elaborar un document de conclusions que serà consensuat per cadascuna de les Federació a través d’un procés participatiu i, posteriorment, serà ratificat a les respectives assemblees.

Per arribar a aquest document de conclusions, tot el procés va comptar amb el suport d’una persona de consolidada trajectòria i experiència en la nostra cultura cooperativa amb una visió que va més enllà de la immediatesa i la urgència i que compta amb una capacitat de lideratge exercida llargament a la Corporació Mondragon. Gràcies a la seva aportació, les parts implicades en el procés vam ser capaços d’aixecar la vista més allà del nostre interès a curt termini, enfocant-nos a unavisió de conjunt i de futur.

El document s’ha elaborat a partir de la realitat de cada Federació, tenint molt present allò que és possible i no tant allò que es desitja; que és sovint la causa del fracàs de molts processos participatius. Per arribar-hi, es va generar un espai que permetés als participants sentir-se còmodes per mantenir la seva identitat cultural i enfocar-se als elements comuns que defineixen els valors cooperatius.

La singularitat del projecte va centrar el debat en els mínims comuns necessaris per permetre l’aproximació de les parts implicades, amb la consciència que, un cop acabada la primera fase, s’aportarien nous elements en el camí de la consolidació del projecte.

En aquesta línia ens vam preguntar si preferíem iniciar el debat i crear la definició global del que seria una fusió de federacions o bé, al contrari, deixàvem que el temps i les experiències donessin forma al propi projecte a partir dels elements que ens unien. Vam optar per la segona opció, que implicava un projecte deliberadament obert i inacabat, a l’expectativa de la continuaevolucióde la nostra cultura organitzativa i la nostra manera de ser.

Al document s’esbossen uns punts programàtics com són la definició del model d’organització, les seves finaltitats, objetius i la metodología a seguir.

Hi ha altres elements de caire més polític, entenent polític com a forma de exercici del poder, vots i quotes. Aquests últims van ser punts de debat intensos que van posaren evidència la manera com les federacions es volen relacionar. El debat es va superar un cop es va comprovar que el procés de fusió reclama capacitat per superar dificultats singulars i que tothom hi guanya.

No cal explicar totes els qüestions que s’han quedat en el tinter. La conclusió comuna fou que l’únic element indispensable és la capacitat de crear i donar vida a un projecte mes gran del que tots podrem sortir-ne molt més forts, més grans i més il·lusionats. El procés viscut en els mesos de preparació de la fusió no pretenia culminar en l’elaboració d’un document tancat i perfecte, sinó fer un pas endavant per assumir els riscos d’un procés amb reptes i, alhora, donar l’oportunitat de canviar la nostre petita realitat aportant elements que ens permetin definir-nos novament.

Estic convençut que és el moment de prendre decisions, tant si són favorables com si són contraries al procés, però és essencial prendre-les i no quedar-nos quiets. Aquesta és la nostra responsabilitat i el nostre repte. Probablement ni encertarem ni ens equivocarem en les decisions preses però som responsables de fer el pas amb la millor voluntat i amb la seguretat que serà la correcta i la millor, ja que està fonamentada en el benefici de tothom.