Ara Cooperatives

Olga Ruiz

Ventosa i Roig, un pensador cooperatiu

Foto_Felix_Pardo.jpg Zoom

Foto_Felix_Pardo.jpg

Per Fèlix Pardo, Projecte Democràcia Econòmica

Joan Ventosa i Roig, va néixer a Vilanova i la Geltrú el dia 11 de desembre de 1883 i va morir a Mèxic, on s’exilià l’any 1941, després d’una estància a Paris, el 30 de juliol de 1961. Fa doncs 50 anys de la seva mort i sembla que un altre cop aquest petit país nostre tornarà a ser petit en l’oblit d’aquest cooperativista, polític i pedagog que fou un dels principals teòrics del moviment cooperatiu català, espanyol i internacional. Abans que acabi aquest any l’únic homenatge previst és la xerrada que es farà avui 22 de novembre a Abacus, una cooperativa, convé subratllar aquí, que ha portat a la pràctica algunes de les idees de Ventosa i Roig sobre les cooperatives escolars.

ventosa.jpg Zoom

ventosa.jpg

Amb ànim de presentar aquí una breu aproximació al seu pensament cooperatiu podem dir que les idees de Ventosa i Roig s’articulen a l’entorn de quatre eixos: la democràcia econòmica, la legislació cooperativa, la cooperació escolar i la cultura cooperativa. L’eix central és la democràcia econòmica en la mesura que, tal com ens va recordar reiteradament, el fonament i l'activitat de les cooperatives es primordialment econòmic. I quant més eficient sigui la seva organització sobre bases democràtiques i millors siguin els seus resultats en la socialització de la riquesa més a prop estarà el moviment cooperatiu d'assolir l'ideal d’igualtat econòmica, justícia social i llibertat individual.

El segon eix, subsidiari de l’anterior, consisteix en la legislació cooperativa, a la cerca de la qual va consagrar bona part de la seva acció cooperativa, militància política a les files d’Esquerra, activitat legislativa i obra de govern, car estava convençut de la necessitat d'establir un marc legal idoni pel desenvolupament de les cooperatives en legítima competència amb les societats mercantils, així com per evitar la competència deslleial de les cooperatives espúries. Tot i defensar la independència o neutralitat cooperatista, entén que els cooperadors no poden ser indiferents a les lluites polítiques que cerquen un efectiu Estat social i democràtic perquè les cooperatives no poden existir al marge del disseny institucional d'un sistema social que no pugui garantir ni satisfer la justícia i la llibertat.

El tercer eix vertebrador del seu pensament va en paral·lel a l’eix econòmic i representa el suplement cultural de la democràcia econòmica. Es tracta de la cooperació escolar. L’estudi de les cooperatives escolars va començar després del seu exili a Mèxic, si bé va ser la seva principal ocupació fins la seva mort, fent un meritori treball en la formació del professorat en la cooperació i en la implantació del cooperativisme en les escoles, principalment en les zones rurals. Tal com va dir Jacint Dunyó i Clarà al Proemi de l'Antologia cooperativista de Joan Ventosa i Roig, publicada per la Fundació Roca i Galés el 1980, “Ell prou sabia que sense una educació cooperativista arrelada des de la joventut escolar és difícil de fer penetrar els principis de Rochdale en la majoria d’adults, marcats per la tara de l’individualisme i també de l’egoisme” (p. 12). A causa de la seva activitat pedagògica i divulgadora la UNESCO li encarregà el 1956 un estudi sobre les cooperatives escolars al món que va tenir gran difusió, publicat l’any següent sota el títol La cooperación escolar.

Per últim, el quart eix té un caràcter transversal en relació als altres tres i consisteix en la cultura cooperativa. Des del seu primer opuscle Las cooperativas obreras, publicat el 1918, pensa que és un requisit indispensable per a la propagació del cooperativisme la fonamentació teòrica, en particular antropològica i moral, de la cooperació com a tret definitori de la cultura humana, paradigma del treball i de les activitats econòmiques i màxima expressió dels progressos de la civilització. En aquest sentit s’oposa al liberalisme i al darwinisme social, així com a tota ideologia que defensi el dret del fort. Considera del tot falsa l’explicació del progrés social sobre la base de la competència i l’egoisme, la guerra i l’afany de riquesa.

Considerat tot, doncs, ens trobem davant d’un home exemplar en el seu servei al nostre poble i al conjunt de la humanitat, d’un dels grans ideòlegs i propagadors del moviment cooperativista, tant pel que fa a les anàlisis econòmiques, les contribucions legislatives, les innovacions pedagògiques i la reflexió cultural al voltant de la teoria i la pràctica de la cooperació. Joan Ventosa i Roig és un pensador d’ahir, d’avui i de demà, perquè el seu missatge és universal. El millor homenatge que podem oferir-li tots els que lluitem per l’emancipació de l’ésser humà, tal com va fer ell en el curs de tota la seva vida, és llegir els seus escrits, pensar en la seva companyia i donar cumpliment a la seva acció cooperatista.