Ara Cooperatives

Olga Ruiz

Serveis públics i economia social: una mirada cap al Quebec

foto TTS.jpg Zoom

foto TTS.jpg

Per Jordi Valls, de la cooperativa de treball Hobest

Assistim a un debat creixent sobre si hem arribat al final de la crisi. Però trobem a faltar un debat més profund sobre el nou escenari que se'ns presenta després d'haver-la travessat. Sobre quines bases, valors, principis, mínims de solidaritat i redistribució volem edificar la societat del benestar del futur?es preguntava Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, a El País ¿Del Estado del Bienestar a la sociedad participativa?. És evident que l'Estat del Benestar està en reformulació. La qüestió és: com fer possible un nou contracte social en un escenari on els Estat-Nació han perdut pes i l'aplicació de receptes neolliberals sembla no tenir fre? La forta tradició a Catalunya en el mutualisme i el cooperativisme ens poden guiar per dibuixar una nova societat del benestar. Un nou marc basat en la solidaritat i la redistribució. Menys dependent dels poders públics i amb un protagonisme social més gran.

Centre petit enfance Quebec.jpg Zoom

Centre petit enfance Quebec.jpg

El Quebec va patir una forta crisi econòmica durant la dècada del 90 amb un alt dèficit públic i una elevada taxa d'atur. Va sortir-ne reforçat impulsant polítiques socials expansives en col·laboració amb el tercer sector. Actualment, i per citar algun exemple, la xarxa pública d'escoles bressol o d'ajut domiciliari és gestionada per associacions i cooperatives de persones usuàries que, en col·laboració amb l'administració pública, són co-responsables en la configuració de serveis públics. Amb una població similar a la catalana, cooperatives i associacions generen el 8% del PIB quebequès i donen ocupació a 150.000 persones. El sector social ocupa un espai de centralitat en l'economia del país. En el marc d'una economia plural, el sector públic, privat i social estableixen límits entre ells i, alhora, impulsen dinàmiques de cooperació i complementarietat.

El Quebec va superar el binomi Estat–Mercat amb una tríada, incorporant-hi la societat. Una ciutadania activa articulada a entorn l'economia social i solidària que anés més enllà del seu rol d'usuaris de serveis per convertir-se en co-responsable dels béns públics. L'encert va ser institucionalitzar noves formes de gestió de serveis amb lògiques de béns comuns que, sobre bases comunitàries i d'autogestió, anessin més enllà dels models públic–privat. Una aposta política clara per treure profit de les potencialitats i la capacitat d'innovació de l'economia social i solidària en la configuració d'un nou model de societat del benestar.

Hi ha diferents factors que expliquen el paper que ha tingut l'economia social en l'experiència quebequesa i que poden ser interessants pel sector a Catalunya. En destaquem tres. En primer lloc, la capacitat per implicar-se en les grans problemàtiques del país i ser propositiu en la recerca de solucions. En segon lloc, treballar conjuntament les diferents famílies de l'economia social i solidària generant grans consensos i objectius. Cooperatives i associacions han sabut articular un espai comú transversal incorporant altres actors (sindicats, moviments socials i comunitaris, municipis, universitat, etc.) en la recerca de respostes col·lectives a necessitats socials. En tercer lloc, apostar per capacitat d'innovació de l'economia social i solidaria i articular un model propi de fer economia i gestionar serveis, fent front a la temptació d'assimilar-se als models existents del sector públic i privat.

El Quebec no ha construït aquest model de la nit al dia. Tampoc ha estat un camí fàcil. No podem copiar receptes de què ha funcionat a altres llocs de món. Però experiències com la quebequesa ens poden aportar aprenentatges que ens permetin explorar noves respostes a preguntes necessàries, que sinó ens les fem, d'altres respondran per nosaltres.