Empreses 26/02/2014

Serveis públics i economia social: una mirada cap al Quebec

3 min

Per Jordi Valls, de la cooperativa de treball Hobest

Hobest

Assistim a un debat creixent sobre si hem arribat al final de la crisi. Però trobem a faltar un debat més profund sobre el nou escenari que se'ns presenta després d'haver-la travessat. Sobre quines bases, valors, principis, mínims de solidaritat i redistribució volem edificar la societat del benestar del futur?es preguntava Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, a El País ¿Del Estado del Bienestar a la sociedad participativa?. És evident que l'Estat del Benestar està en reformulació. La qüestió és: com fer possible un nou contracte social en un escenari on els Estat-Nació han perdut pes i l'aplicació de receptes neolliberals sembla no tenir fre? La forta tradició a Catalunya en el mutualisme i el cooperativisme ens poden guiar per dibuixar una nova societat del benestar. Un nou marc basat en la solidaritat i la redistribució. Menys dependent dels poders públics i amb un protagonisme social més gran.

El Quebec va patir una forta crisi econòmica durant la dècada del 90 amb un alt dèficit públic i una elevada taxa d'atur. Va sortir-ne reforçat impulsant polítiques socials expansives en col·laboració amb el tercer sector. Actualment, i per citar algun exemple, la xarxa pública d'escoles bressol o d'ajut domiciliari és gestionada per associacions i cooperatives de persones usuàries que, en col·laboració amb l'administració pública, són co-responsables en la configuració de serveis públics. Amb una població similar a la catalana, cooperatives i associacions generen el 8% del PIB quebequès i donen ocupació a 150.000 persones. El sector social ocupa un espai de centralitat en l'economia del país. En el marc d'una economia plural, el sector públic, privat i social estableixen límits entre ells i, alhora, impulsen dinàmiques de cooperació i complementarietat. El Quebec va superar el binomi Estat–Mercat amb una tríada, incorporant-hi la societat. Una ciutadania activa articulada a entorn l'economia social i solidària que anés més enllà del seu rol d'usuaris de serveis per convertir-se en co-responsable dels béns públics. L'encert va ser institucionalitzar noves formes de gestió de serveis amb lògiques de béns comuns que, sobre bases comunitàries i d'autogestió, anessin més enllà dels models públic–privat. Una aposta política clara per treure profit de les potencialitats i la capacitat d'innovació de l'economia social i solidària en la configuració d'un nou model de societat del benestar. Hi ha diferents factors que expliquen el paper que ha tingut l'economia social en l'experiència quebequesa i que poden ser interessants pel sector a Catalunya. En destaquem tres. En primer lloc, la capacitat per implicar-se en les grans problemàtiques del país i ser propositiu en la recerca de solucions. En segon lloc, treballar conjuntament les diferents famílies de l'economia social i solidària generant grans consensos i objectius. Cooperatives i associacions han sabut articular un espai comú transversal incorporant altres actors (sindicats, moviments socials i comunitaris, municipis, universitat, etc.) en la recerca de respostes col·lectives a necessitats socials. En tercer lloc, apostar per capacitat d'innovació de l'economia social i solidaria i articular un model propi de fer economia i gestionar serveis, fent front a la temptació d'assimilar-se als models existents del sector públic i privat. El Quebec no ha construït aquest model de la nit al dia. Tampoc ha estat un camí fàcil. No podem copiar receptes de què ha funcionat a altres llocs de món. Però experiències com la quebequesa ens poden aportar aprenentatges que ens permetin explorar noves respostes a preguntes necessàries, que sinó ens les fem, d'altres respondran per nosaltres.

stats