Ara Cooperatives

Olga Ruiz

Ocupació amb autoestima

Foto_JordiMilà Zoom

Foto_JordiMilà

Per Jordi Milà,4art. Tinent d'Alcalde.Promoció Econòmica i Comerç, Turisme i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de l'Ajuntament de Vallirana.

El model actual de suport a la cerca d'ocupació, que es el que tots els governs de dretes i esquerres han estat utilitzant des de fa molts anys, és un model absolutament inútil , ineficient i, el que es pitjor, pervers. Aboca la gent a processos interminables de cerca de feines mal pagades i sense cap tipus de garantia de continuïtat. S'han inventat programes formatius per nodrir precisament aquests tipus de feines. I que a més, per acabar-ho de rematar, molts d'ells han estat trufats d'irregularitats.

Es gasten munts de diners en sistemes informàtics i cada administració té el seu propi i habitualment sense coordinació entre ells, fent molt feixuga la cerca de feina. I a la fi, la gent utilitza sistemes privats mes eficients i mes orientats a cobrir les necessitats del anomenat mercat.

Per tot això, no deixa de ser sorprenent l'oblit del món del cooperativisme en els períodes de govern mal anomenats d'esquerres. De fet, s'està apostant per el cooperativisme més ara amb un govern de dretes, que en el passat tripartit.

I per què el cooperativisme? Doncs, perquè primer de tot es un model d'ocupació amb autoestima. És un model que ajuda a la gent a emancipar-se, a trencar les regles del joc, a pensar per si mateixos, i a col·laborar i enriquir-se, no monetàriament, sinó com a persones. Es un model democràtic que fa corresponsables a les persones de les decisions de tots els membres de la cooperativa, i que enriqueix tot el que l'envolta. Només per això, les anomenades esquerres haurien d'haver fet una aposta radical per aquest model.

Però més enllà d'això, és un model extremadament competitiu, si es fa bé, com tot. Ben muntat trenca amb els models tradicionals, i amb la sobrecarrega de costos estructurals que tenen les empreses tradicionals. Ara bé, t'ho has de creure, invertir en formació i respectar escrupolosament el model. Una cooperativa que funcioni bé, en qualsevol entorn, és un mes que digne competidor de l'empresa tradicional.

És el cooperativismes la solució definitiva?. La historia ens ensenya que les solucions definitives sempre han estat un desastre. I també les posicions enrocades. Certament, el cooperativisme podria ser una eina de millora de la societat, però s'ha d'estendre i fer-ho bé. Els models humans de comportament sempre són molt complexes. Ara bé, sí que és una proposta que obre un camí molt mes humà de treballar, competir i guanyar-se bé la vida. I amb autoestima, repeteixo.

Quin és el paper de les administracions? No fa gaire, assistia a una jornada al Baix Llobregat on un autoanomenat expert qüestionava el paper de l'administració local en la creació d'ocupació i en la promoció econòmica. En la meva opinió, i no m'anomenaré expert, l'administració local ha de jugar un paper clau en determinats models perquè es qui més ho pot fer. I en la promoció del cooperativisme, més que en altre cap cas. I més encara si es diu d'esquerres. Té mecanismes i mitjans per tenir un paper molt actiu i positiu en la creació de cooperatives. Però ha de fer quelcom més que la pura difusió i programes informatius, s'ha de mullar. Ha d'apostar per la formació específica i pel suport i la creació de cooperatives. Hi ha municipis catalans que s'han començat a mullar. Està demostrat amb fets. Endavant doncs. Hi ha molt de camí per recórrer. Però ens ho hem de creure de principi a fi.