Empreses 03/11/2011

Maruja Torres: "Fer possible un gran somni, a través de molts petits somnis"

4 min

Comencem una sèrie al bloc de les cooperatives:signatures convidades SIGNATURES CONVIDADES: MARUJA TORRES "el cooperativisme pot fer possible un gran somni a través de molts petits somnis".

per Mariana Vilnitzky, Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat. Maruja Torres (Barcelona, 1943) és una reconeguda periodista i escriptora, guanyadora dels premis Planeta i Nadal, amb una llarga trajectòria com a corresponsal en zones de conflicte bèl·lic. Sempre interessada pels temes socials, en aquesta entrevista mostra un gran interès per construir un món millor i per ajudar a crear un futur global just, en cooperativa.

PREGUNTA: Quina és la seva relació amb el cooperativisme? RESPOSTA: No hi tinc molta relació, però és una fórmula que em sembla fenomenal i estic disposada a tenir-la. I és que, quan va començar a formar-se el cooperativisme a Espanya, jo ja estava amb el meu periodisme a altres parts del món. Vaig arribar a col·laborar amb una revista que es deia Arreu, que era bastant catalanista, i funcionava d’una forma cooperativista, es cuidava molt el tema de la democràcia interna. P.: Dins dels seus múltiples viatges i el seu profund coneixement del món àrab, ha conegut cooperatives de treball? R.: Aquesta pregunta em porta immediatament a l’actualitat; a la Plaça Tahrir, a Egipte. La meva experiència en el món àrab m’ha deixat veure que el seu individualisme els mata i el seu gregarisme els enterra. Per això, Tahrir em sembla tan important, perquè la plaça estava plena de persones úniques buscant una única cosa per compartir-la entre tots. I em sembla que aquesta hauria de ser la definició de cooperativisme, i de país. P.: Un altre món àrab és possible? R.: Se m’acut que s’hauria de passar del desig de col·lectivitzar, que és bastant difícil perquè hi ha una reacció que sempre ho impedeix, al desig de cooperativitzar, que és molt més realitzable. I això enllaça amb Tahrir perquè aquest cooperativisme pot convertir un somni enorme en alguna cosa possible, a través de la realització de somnis petits. P.: Pot ser que sorgeixin alternatives? R.: Quan cau un tirà tots ens alegrem, però després cal treballar. I el cooperativisme és una bona opció a aplicar. Seria alguna cosa com la socialdemocràcia des de la revolució en termes laborals, retornant-li al terme la noblesa que li han pres. Per exemple, seria fantàstic que a Egipte es formessin cooperatives de turisme, agències de viatges que poguessin canviar la situació de precarietat que tenen els seus treballadors. Jo he hagut de contractar els serveis d’una agència d’aquí per a un tema d’investigació, i sabia que la propina que li anava a donar al noi que contractava l’agència era més que el que aquell home guanyava en un mes. Això s’ha d’acabar. Hi ha moltíssimes coses que es podrien fer en cooperativa. P.: Per formar una cooperativa de treball, a més de l’esforç laboral es requereix un compromís. La gent està preparada per assumir compromisos col·lectius? R.: Si m’ho haguessin preguntat abans del 15M potser diria que no. Però ara jo soc d’aquelles tontes que té esperances. Que pensa que les coses canviaran. P.: Com encaixa el cooperativisme en aquest canvi? R.: El cooperativisme ha de ser global, com el capitalisme. Ha de ser l’eina global que s’enfronti al capitalisme. Una no s’oposa al capitalisme només dient-ho, cridant i reunint-se. Aquest és un bon primer pas. Però el segon és organitzar-se, i els joves ho estan fent. Aquests nanos que van sortir de l’armari polític ens van sorprendre a tots. Quan Felip Puig va anar a “posar ordre” a la Plaça Catalunya, la gent es va posar del costat dels nois. I ells es van organitzar; molt ràpidament es van posar unes armilles verdes per fer de “servei d’ordre”. Saben organitzar-se però és molt convenient que vagin trobant les eines. I el cooperativisme ha d’estar allà. Treballar amb ells és fonamental, perquè estan assedegats, i no hi ha res més tendre i més emocionant que un jove assedegat d’aprendre i de fer coses millors per canviar el món. P.: Els joves espanyols estarien preparats. I la resta? R.: El món està preparat per un canvi, definitivament. Si el món àrab ha fet el que va fer, amb el difícil que ho tenen allà, és perquè pot haver-hi un canvi, i s’ha de treballar en aquest sentit. Hi ha moltes empreses que no funcionen i funcionarien en cooperativa. Fins i tot els mateixos empresaris haurien d’estar d’acord amb el cooperativisme i estic convençuda que alguns n’hi haurà. P.: Es veu a vostè mateixa treballant en una cooperativa? R.: Jo vinc d’una generació en què ens va costar tant la lluita individual, per obrir-nos camí. La nostra forma de cooperativa era la lluita política. Crec que em falta educació cooperativista. Però no em falta aquella part del cervell oberta a les novetats. És més, em semblaria un experiment increïble formar una cooperativa de periodistes. En el territori periodístic, les empreses tradicionals van començar a fer diners molt ràpidament i van començar a fer el conte de la lletera, que és una d’aquelles faules en la qual es ven el càntir abans d’arribar a la vaca. I després de tant munyir-la no es van adonar que la vaca ja estava morta. Potser a través del cooperativisme es pot arribar a alguna fórmula de fer bon periodisme. Trobareu l'entrevista completa i original

stats