Ara Cooperatives

Olga Ruiz

L'Olivera, construcció d'un projecte cooperatiu al món rural

Zoom

Per Pau Moragas, responsable de camp i del molí d'oli de L'Olivera.

Ara fa 40 anys vam engegar a la Catalunya interior de secà, a Vallbona de les Monges (Urgell), una experiència cooperativa amb voluntat de créixer i arrelar al món rural. 40 anys després pensem en L'Olivera com un autobús, en què la gent, en constant moviment, puja i baixa per posar en joc les seves capacitats i discapacitats al servei d'un projecte comú: uns vins i olis que reflecteixen la terra i la gent que els elabora. Com l'arbre, L'Olivera és un projecte de creixement lent, però que acaba arrelant i pot arribar a ser centenari.

L'Olivera neix el 1974 amb un grup de joves que liderats per un pare escolapi d'idees avançades, el pare Segura, van voler crear una experiència socialitzadora, carregada d'utopia. Buscaven fórmules de vida i de treball humanitzants i integradores centrades sempre en el treball agrari. Crear una cooperativa de treball va ser, llavors, la forma jurídica que més s’adequava al projecte comú que s'estava gestant.

A poc a poc, vam aprendre que havíem de construir un projecte econòmic al servei d'un projecte social més ampli. I amb el temps, vam arribar a la certesa que a Vallbona de les Monges només seríem capaços de viure del nostre treball si conreàvem, elaboràvem i comercialitzàvem un producte propi, que permetés a les persones amb capacitats diferents participar en tot el procés i que tot aquest conjunt fos sostenible. Així, vam anar perdent la por a ser empresa, per crear una altra manera econòmica de funcionar i que, anys més tard, s'ha anomenat economia social i solidària.

L'any 1989 va sortir al mercat el nostre primer vi, el Blanc de Serè, una intuïció convertida en realitat que els anys ha consolidat. Avui, 25 anys més tard d'aquell primer vi, elaborem 17 tipus de vins i 4 tipus d'olis d'oliva. Conreem 40 hectàrees, entre vinyes i oliveres de secà, amb producció ecològica certificada. Som conscients que per sobreviure com a agricultors hem d'elaborar uns productes capaços de sumar valor afegit (econòmic, social, territorial, ambiental... en definitiva, de qualitat) perquè l'aliment acaba sent el reflex d'una terra i d'una gent que la treballa i la interpreta.

Des de fa 4 anys, hem portat a Barcelona, al Parc Natural de Collserola, aquest model. En el marc de l'anomenada “agricultura periurbana” gestionem la vinya de l'Ajuntament de Barcelona i n'elaborem el seu vi institucional i ho fem, també, amb joves amb dificultats.

Per arribar fins aquí ha calgut un camí d'esforç compartit, de complicitats, de lluita i de profunds debats interns, però avui som una organització amb uns 75 membres, dels quals 34 són persones fràgils. I després de tots aquests anys, podem constatar que l'esforç comú, la transformació respectuosa de les matèries primeres i la participació activa en la pròpia empresa són eines molt vàlides per crear un lloc de treball, i de vida, que ens permeti desenvolupar les nostres habilitats i capacitats.

Mirant el futur, el desafiament més important que tenim és seguir fent viable la nostra organització, amb visió a llarg termini perquè totes les persones fem el nostre paper remant cap a la mateixa direcció. És el desafiament de crear un grup que interioritzi i actualitzi els nostres valors per projectar L'Olivera en un futur, perquè com l'arbre, puguem continuar estenent les arrels i ser, també, centenaris.

El repte està servit i queda molt per fer.