Intercooperació a l'ensenyament

Per Humbert Ruiz, soci de la cooperativa Institució Balmes

Cal considerar l’ensenyament (formació i educació) com a principi d’actuació preferent, cosa que ha fet el cooperativisme des dels seus inicis, però també cal desenvolupar-lo com a sector d’activitat d’intercooperada preferent. L'ensenyament, sigui com a principi tel·lúric o com a sector d'activitat, no és cap desconegut per a les empreses de model cooperatiu. Des del seu inici, se li ha donat un lloc prioritari i ésun dels conceptes que es manté present enels Principis Cooperatius. En el cooperativisme clàssic trobem diferents manifestacions d’aquesta relació (en forma d’escola, biblioteca, llibreria…). En el mateix concepte teòric de “cooperativa integral”l'ensenyament representa la clau de volta per desenvolupar el sistema. O quan es diu que una cooperativa esdevé escola de democràcia. En aquests i altres exemples s’evidencia que cooperativa i ensenyament han anat i van sempre de la mà. Potser perpura necessitat,pur pragmatisme o, simplement, perque el model cooperatiu fa una aposta decidida pel seu actiu més preuat: el capital humà, les persones. El territori català no ha estat una excepció en aquesta íntima relació;és més, les cooperatives catalanes han estat, i encara avui dia representen, un puntal del nostre sistema educatiu. Amb una presència sòlida i avalada per una llarga tradició, podríem fer esment al traspàs de cooperatives que va consolidar la xarxa pública de centres educatius de Catalunya els anys 80 o a les mateixes cooperatives d’ensenyament que van mantenir la seva personalitat i el seu model cooperatiu de gestió, ajudant a la consolidació d’un sistema educatiu de qualitat. Podríem fer altres referències històriques, potser altres més properes però totes encaminades a evidenciar que la relació que han desenvolupat el model cooperatiu i l’ensenyament a Catalunya és d’arrels profundes. No es d’estranyar que en aquest context hagin sorgit també diferents iniciatives i experiències que des de diferents àmbits (intercooperatiu o extracooperatiu) s’han anat materialitzant en una tasca comunicativa i pedagògica: la presencia i divulgació del model cooperatiu de fer empresa entre diferents públics (escoles, àmbit universitari, promoció econòmica...) o per citar-ne alguns de més recents: els programes FesCoop o de Coop i Volta per a l’ensenyament obligatori, lacreació d’Aposta Escola empresarial cooperativa, o en l'ensenyament superior el programa de direcció d'empreses cooperativesd’ESADE i el postgrau en economia cooperativa del’IGOP-UAB. A banda, trobemexperiències locals al Prat de Llobregat o a Mataró, entre d’altres. Però potser aquí a Catalunya cal anar una mica més lluny i fer una anàlisis més profunda. Els esdeveniments socio-econòmics del últims 30 anys,els propis de la transició i altres de caire més global, han transformat substancialment l’ensenyament com a sector d’activitat, tant en les seves formes com en els seus continguts. Per citar-ne alguns, la consolidació de la xarxa pública i concertada, nous marc jurídics, la irrupció de les TICs, els canvis de model de família, el rol dels centres educatius o comunitat educativa, assoliment d'alguns objectius o valors del cooperativisme en el sector, formació per adults... Aquest i altres canvis substancials (o nou paradigma socio-econòmic) fan necessària una nova re-visió del sector ensenyament i de les empreses de model cooperatiu vinculat, directa o indirectament, amb ell. En una perspectiva de context relacional que tingui present l'entorn i els agents co-responsables (administració pública, resta del tercer sector i iniciativa privada mercantil) i consideri que els actors cooperatius que hi operen són diversos, cooperatives d’ensenyament i també algunes d’iniciativa social o algunes vinculades amb el sector del coneixement o les tecnologies de la informació, o les de serveis de lleure... Actualment l’ensenyament és encara llibre i classe, però també ho és el cinema, la família, l’ordinador, els amics, l’esport, el menjar, la muntanya, els jocs, la música, els viatges, els museus, la roba, la ciutat... I només en una perspectiva d’intercooperació es podran establir nous escenaris on projectar les fortaleses i oportunitats que apareixen en el sector ensenyament per a les empreses model cooperatiu.