Ara Cooperatives

Olga Ruiz

Cooperativisme orgànic

DAVID_COS.jpg Zoom

DAVID_COS.jpg

Per David Cos, president d’Escola Sant Gervasi

Hem de diferenciar entre cooperativisme i moviment cooperatiu. Si bé els dos neixen d’una mateixa mare, el terme cooperativisme es refereix a una actitud tant individual com col·lectiva que teixeix la seva part de la catifa econòmica global seguint no només uns principis cooperatius sinó també (i encara més essencials) uns determinats valors davant la vida i la relació (econòmica i no) amb l’altre.

El cooperativisme és viu i lliure i sorgeix de la immensa força creativa dels humans.El moviment cooperatiu, en canvi,de vegades em provoca una mica de por perquè, si bé se sustenta en l’actitud i les accions cooperativistes, ho fa des d’un terreny que, al cap i a la fi, és polític. Des d’aquí sovint mostra tics sistematitzadors, delimitadors, examinadors… que poden ofegar l’alliberament de forces que el cooperativisme guarda en si mateix. Des de determinades esferes es mostren actituds que assenyalen amb el dit i expressen missatges del tipus això és cooperativisme i allò no ho és, o aquest cooperativisme és autèntic i aquell altre està adulterat.

Les estructures polítiques són imprescindibles, tot i la seva pega inherent de soler anar per darrere en les millores i canvis produïts en les realitats que organitzen i regulen. És per aquest retard que penso que ens hem d’oblidar a estones llargues del moviment cooperatiu i construir i gestionar cooperatives des de la creativitat, amb el risc assumit de caure en l’heretgia passatgera. Ara fa uns mesos, Antonio Cancelo, en la conferència La cooperativa en el món global, pronunciada en el marc del programa de participació societària de Suara Cooperativa, va demanar enèrgicament la revisió dels principis cooperatius, i ho va fer amb un tarannà desmitificador i conscient que la realitat es construeix no en base a unes lleis sinó per la força creativa de l’acció i els valors en un entorn global canviant on operen també actors amb un substrat ètic ben diferent del nostre. Al marge que cada vegada siguin més les veus que demanen un replantejament dels límits i les formes del cooperativisme, la realitat socioeconòmica local i global exigeix que els models empresarials que s’hi vulguin fer un lloc de debò siguin tan forts i consistents, que serà imprescindible que el cooperativisme (si realment opta a ser rellevant) no només es revesteixi, sinó que revisi i ampliï els seus fonaments, els seus principis, les seves actituds…

Cal que fem un cooperativisme més creatiu i més obert, capaç de reinventar-se per esdevenir no només una alternativa sinó l’alternativa. Aquest cooperativisme necessita un diàleg de tu a tu amb els altres models existents, amb els més propers però també amb més llunyans ideològicament, per tal d’aprofitar-ne el millor. No pot ser un cooperativisme antagònic, sinó un cooperativisme integrador i plural. Ha de ser un cooperativisme intel·ligent, estratègic i també seductor, que no negui la realitat ni se la vulgui fer seva, sinó que esdevingui part substancial d’aquesta realitat. De res no servirà el nostre model si el principi de la permeabilitat no es contempla visiblement en les nostres accions.

I quan trobem aquest plantejament promiscu i mancat de puresa, mirem el món i decidim si volem treballar-hi des dels marges o incidir-hi plenament per a la transformació.