Ara Cooperatives

Olga Ruiz

Cooperativisme, només en temps de crisi?

Xavi Teis Zoom

Xavi Teis

Per Xavi Teis, responsable de comunicació de la cooperativa federada Coop57

Els darrers anys hem anat recollint xifres positives sobre el cooperativisme. Són especialment valuoses aquelles xifres que ens diuen que el cooperativisme, en un context tan i tan negatiu com l'actual, no està destruint llocs de treball sinó que inclús en genera de nous.

Les dades facilitades per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (Coopcat), referents al primer semestre de 2014, mostren creació neta de 4.226 nous llocs de treball respecte l'any passat. I des de 2009 hi ha hagut una creació neta de 3.128 llocs de treball.

Les cooperatives són entitats que no prioritzen la maximització de beneficis sinó la qualitat i manteniment dels llocs de treball. Reforça aquesta idea quan veiem que, en les cooperatives, més del 78% dels llocs de treball son de caràcter indefinit (Font: Coopcat)

Però crec que menystenim, i molt, el potencial del cooperativisme si ens conformem a que siguin instruments vàlids, només, en moments de crisi. No es tracta, tan sols, que el cooperativisme ens ofereixi un flotador per navegar en mars remoguts i tempestes puntuals. Es tracta que les virtuts i potencialitats del cooperativisme les puguem utilitzar per a transformar l'economia i la societat.

Les cooperatives són entitats que generen riquesa i hi afegeixen dos valors afegits. Per una banda, la riquesa generada no arriba de qualsevol manera, sinó que parteix de projectes que posen la persona al centre i que tenen en compte la comunitat i l'entorn on es desenvolupen. “No val tot per fer diners”. Però, a més, no només creen aquest tipus de riquesa sinó que la reparteixen de manera equitativa entre les sòcies del projecte. Aquest element és altament transformador.

A més, les cooperatives tenen la virtut de ser escoles de democràcia que després podem extrapolar cap a la societat. Aprendre a decidir. Quelcom que pot semblar molt elemental però que no és així. Si aprenem a decidir en la nostra empresa, en el nostre lloc de treball i no tan sols a obeir, pot ser que després alhora de construir la societat on volem viure no ens conformem simplement en obeir, sinó que vulguem decidir i prendre part en les decisions transcendentals i quotidianes del nostre entorn. Per tant, el cooperativisme pot ser un element que desperti la participació i l'empoderament ciutadà en fer política cada dia i que les persones no ens conformem o resignem, simplement.

I per últim el cooperativisme pot ser un element que apropa les empreses a la propietat comuna, a la propietat pel conjunt de la societat. Som Energia, per exemple, demostra que el sector de l'energia no té perquè estar en mans d'un oligopoli pseudo-mafiós, sinó que es poden crear instruments democratitzadors i posar, a l'abast del conjunt de la societat, un projecte que pertanyi a la pròpia societat i que per tant, mai anirà en contra seva. El mateix passa en el cas d'ateneus i espais socials autogestionats com La Flor de Maig, l'espai Germanetes o Can Batlló o el propi cas de Coop57 en el sector financer.

Allò comú i pel comú, pot ser un element vertebrador de la societat futura on la ciutadania s'apoderi dels espais de producció, consum i socialització. Fórmules horitzontals, democràtiques i participatives que estiguin al servei i treballin pel benestar de la majoria.

El cooperativisme té una potencialitat tan gran que pot ser un element que transcendeixi una simple fórmula empresarial i pot esdevenir motor d'un canvi social més profund.