Això és el que cal, el que tindrem durant les properes dècades, diuen els experts. I és que només amb una revolució i amb molta innovació podem assolir un creixement econòmic mundial en un factor de 3 fins l'any 2050, al mateix temps que reduïm les emissions en un factor de 2,5. El resultant és un factor de 7,5, és a dir, una transformació total de l'economia.
Hi han hagut fins a cinc revolucions tecnològiques. La primera va tenir lloc el segle XVIII amb la mecanització del tèxtil a algunes parts del món. Durant el segle XIX trobem dos etapes d'importants canvis tecnològics que van dur creixement i desenvolupament: la primera va ser l'entrada del vapor i el ferrocarril i la segona, cap a finals de segle, l'electricitat.
Durant el segle XX també en trobem dues, la primera va ser la producció dels automòbils en cadena durant la primera part del segle. La segona, de la que encara som al bell mig, és la de les tecnologies de la informació i comunicació.
Hi ha qui ho anomena revolució industrial i altres ho anomenen onada tecnològica, però el nom no és lo més important. Tot i que no totes les revolucions industrials són iguals, hi ha uns quants trets comuns a totes elles, els quals cal tenir molt presents:
d'elevada inversiócretivitatinnovació inversió internacional cap als pioners La sisena revolució industrial és la que estem entrant ara, la de les baixes emissions en carboni, també se l'anomena la descarbonització de l'economia. Aquesta sisena onada tecnològica se solaparà, i és bo que passi així, amb la part final de la cinquena revolució, la de les TIC. Hi ha, però, un factor clau diferenciador en aquesta sisena revolució industrial: el paper dels governs. Cal un paper de tutela per part de les Administracions (no pas un paper inversor). Els governs han de posar regles clares, de manera que les inversions flueixin fàcilment cap a l'economia de baix carboni. En part, molts experts opinen que aquest paper de les administracions és per compensar la fallida més gran que han tingut mai els mercats, una fallida que mai s'havia vist: l'emissió de gasos d'efecte hivernacle sense cap cost.
Una revolució industrial és sempre un temps de molta creativitat. Alguns pensen, equivocadament, que aquesta revolució només va d'energia. Tot i que l'eficiència energètica (eficiència és la paraula clau) hi juga un gran paper, també és una revolució dels materials, d'eficiència en els materials. D'una banda el reciclatge hi juga un gran paper, així com l'ús de materials reciclats per fer productes, però també hi juga un gran paper l'aprofitament de materials que fins ara es desaprofitaven, bé es cremaven, be es deixaven descomposar a terra. Ja siguin deixalles agrícoles, com biomassa dels boscos, com brossa orgànica domèstica, tot s'aprofitarà per fer nous materials i també per produïr energia. La biotecnologia industrial, també anomenada biotecnologia blanca, hi té molt a dir en aquesta sisena revolució.
Tot això serà imprescindible si volem plantar-nos al 2050 havent fet els deures que cal fer, per tal d'evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
