Protecció del clima.

Protecció del clima.
Jaume Josa i Pons

Qui causa més canvi climàtic?

S'ha de dir que, davant d'un problema, és humà (opina molta gent) cercar un culpable, que rarament és un mateix. Segur que a més d'una persona tot llegint li venen exemples de la vida familiar o de la feina "Això no és responsabilitat meva", "el Departament X ho ha de fer". El canvi climàtic, com a repte global de la nostra civilització que és, no podia pas escapar a aquest tipus de conducta.

Deixant de banda les veus que deien que el canvi climàtic, bé no existeix, bé no és pas un problema, ens centrarem en altres veus que solien apuntar primer cap als EUA ("és que els EUA no han signat el Protocol de Kyoto"), més tard, i força actualment, cap a la Xina ("És que la Xina ha superat els EUA com a país més contaminant en emissions de CO2"). No és pas infreqüent sentir aquestes afirmacions als mitjans de comunicació, tant públics com privats, del nostre país. I, sovint, les afirmacions no van acompanyades de cap xifra. En aquest punt trobo un canvi abrupte amb informacions donades per TV quan vivia a Alemanya o als EUA, país aquest darrer gran amant de les estadístiques i on sovint un torrent de dades sol acompanyar una afirmació.

CO2 emissons from 1870.jpg Zoom

CO2 emissons from 1870.jpg

I si donéssim una ullada a les dades? Ja hem parlat de que el CO2 s'emporta més de dues terceres parts de la culpa en el canvi climàtic causat per l'activitat humana al planeta. Les emissions de CO2 provinents de la crema de combustibles fòssils creixen exponencialment des de 1870 (gràfic). I si de CO2 es tracta, que en pensaria la senyora Angela Merkel, com a cap de l'Estat Alemany, si el senyor Jean Claude Junker, com a cap d'Estat de Luxemburg, li digués que Alemanya hauria de contaminar menys, que haurien de ser dels primers i abans que Luxemburg en prendre accions per reduir les emissions de CO2?

Molt probablement, la senyora Merkel preguntaria als seus tècnics. Un cop feta la comparació entre Alemanya amb gairebé 82 milions d'habitants i Luxemburg que tot just passa del mig, li diria al senyor Junker que això no es mira pas per país, sino en emissions per capita. I tot seguit li deixaria anar una llarga parrafada amb molts números sobre les pro-Kopft-Emissionen. Els qui contemplessin l'escena, no podrien sino donar la raó a la Canceller d'Alemanya. Anant al gra, trobem la resposta ben depressa si consultem les dades d'emissions de CO2 provinents de la crema de combustibles fòssils que publica 1 cop a l'any, cap al Novembre, l'Agència Internacional de l'Energia. La darrera publicació de la AIE, 2010, deixaria sense arguments al senyor Junker. Luxemburg 21,3 tones persona / any, Alemanya 9,8. A més, Luxemburg ocupa el lloc 7 en el poc honorable "top 10" de països més emissors de CO2 per capita.

Emissions CO2, inclou ES i Món.jpg Zoom

Emissions CO2, inclou ES i Món.jpg

La foto de l'AIE no deixa pas cap dubte i és força reveladora. Qatar és el país que encapçala el rànking, amb 42,1 tones de CO2. També hi veiem entre els primers 10 països els EUA al número 10, però a molts sorprendrà veure-hi un estat de la UE dels 27, Luxemburg. Si fem una ullada al "Top 25", ja n'hi trobem 6 més d'estats de la UE: Estònia, la República Txeca, Holanda, Finlàndia, Bèlgica i, sí, Alemanya en el lloc 25.

El promig mundial d'emissions per càpita, que és de 4,4 tones de CO2, ha pujat un 4,5% des de 2005 i més d'un 10% des de 1990 (any base del Protocol de Kyoto). Dels 194 països, n'hi han 62 que estan emitint per damunt del promig mundial. Espanya ocupa el lloc 43, amb unes emissions de 7,8 tones. A primer cop d'ull sembla que no estem malament, doncs fins i tot s'han reduït les emissions en un 11% des de 2005. Com a estat signatari del Protocol de Kyoto les coses són un pèl diferents. El Protocol compromet a una reducció del 5,2% en les emissions en base a 1990 fins al 2012. La UE ha de reduïr en conjunt un 8% i a Espanya se li va 'permetre' augmentar un 15%. La darrera xifra publicada per la AIE, un augment de més del 30%, mostra que a Espanya no s'estan fent els deures en aquest camp.

Per finalitzar, vull mostrar com exemple molt gràfic i crec que molt entenedor, quina és la situació a nivell mundial. Per fer-ho, imaginarem el món com una xalupa, de manera que els gairebé 200 països tenen assignat un requadre a la quilla, també coneguda com la columna vertebral d'un vaixell. Degut a les emissions de CO2 per la crema de combustibles fòssils, s'hi han fet forats a la quilla. De promig, "toquen" 4 forats i escaig per requadre de la quilla. Però aquest promig és això, un promig. Hi ha països que en tenen molts més de forats que d'altres països , amb Qatar al capdavant. Per cert, Xina es situa al lloc 60, amb 4,9 tones de CO2 per habitant i any.

Qui ha de començar donant exemple i "tapar forats" ben depressa?. Ens hi juguem molt, doncs tots anem al vaixell. Si seguim sense actuar de forma ràpida, diuen els experts que el clima va camí d'un canvi, possiblement abrupte, de conseqüències ara per ara no previsibles.

quilla_amb forats.jpg Zoom

quilla_amb forats.jpg

No ens ha d'estranyar que en Mohamed Nasheed, president de la República de les Maldives, amb gairebé 400,000 habitants repartits en 1192 illes, obrís una des les conferències promogudes per l'ONU el 2010 amb la frase "No puc acceptar que les Maldives hagin de desaparéixer, per a que altres puguin seguir contaminant".

És un tema d'ètica amb els demés habitants del planeta i també amb les properes generacions.