Protecció del clima.

Protecció del clima.
Jaume Josa i Pons

El canvi climàtic, una realitat

Tot i que en els mitjans de comunicació es sent de tant en tant alguna veu que qüestiona el canvi climàtic en el que està inmers el planeta, cada cop són menys aquestes veus i amb menys freqüència.

Entre els científics no hi ha cap mena de dubte. Una majoria aclaparadora constata que hi ha canvi climàtic i entre els experts, com el IPCC, el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic creat el 1988 i que assessora la ONU, no hi ha pas cap dubte.

El nostre planeta està cobert per una capa molt prima que anomenem atmosfera. A efectes d'una millor comprensió del fenomen del canvi climàtic ens ajudarà imaginar-nos l'atmosfera com una manta transparent. Aquesta manta s'ha fet més espessa els darrers 100-150 anys i en espessir-se abriga més i fa pujar la temperatura mitjana de la superfície del planeta En el proper article entrarem més a fons perquè es fa més espessa l'atmosfera.

Augment de la temperatura

Des de l'any 1880 fins a 2009, la temperatura mitjana ha augmentat en 0,85ºC. Algú es preguntarà si és important això, no arriba ni a un grau. Doncs sí, perque a) es veu una tendència creixent en aquest augment i b) els científics afirmen que a partir dels 1,5-2,0ºC d'augment els efectes sobre el clima serien catastròfics. Aquest augment és el que es coneix com escalfament global (Global Warming). És de tendència creixent perquè d'aquest augment de temperatura, la major part correspon als darrers trenta anys. En el gràfic s'observa que des de finals dels anys 70 l'augment és proper als 0,20ºC per dècada. No és d'extranyar que els 10 anys més càlids mai enregistrats siguin compresos entre 1999 i 2010. L'any 2010 va ser l'any més càlid mai enregistrat, empatat amb 2005.

Temperatura Global en superficie.jpg Zoom

Temperatura Global en superficie.jpg

I aquest augment de la temperatura global té algun impacte visible o que puguem notar?. Doncs , malauradament, sí que en té. D'una banda les glaceres es desfan, el nivell dels mars va pujant i augmenta la freqüència i intensitat de les tormentes fortes. Aquest és el primer nivell de conseqüències, doncs n'hi han moltes més que afecten ja avui la vida de moltes persones del planeta.

Glaceres i grans masses de gel

Zoom

La massa de gel de Groenlàndia s'encongeix a un ritme de 150 a 250 Km3 de gel anualment des de 2002, segons dades de la NASA. Per la seva part la reducció de gel a l'Antàrtic fou de 150 Km3 entre 2002 i 2005. Hi ha un inventari mundial de les glaceres que recopila les dades des dels 70 i que fa el seguiment de més de 100,000 glaceres amb una superfície total que s'apropa al quart de milió de Km2 (que suposa una tercera part del total). El servei de monitorització mundial de les glaceres mostra que des dels 80 hi ha un encongiment de les glaceres, que s'apropa als 14 m de reducció en el gruix mitjà.

Nivell del mar

El nivell del mar ha pujat uns 17 cm només en el segle passat, uns 25 cm des de 1870. Si prenem com a referència els 130 anys que van de 1870 a 2000, l'augment promig del nivell del mar ha estat de 1.70 mm/any. Si prenem els darrers 17 anys l'augment promig és de 3,26 mm/any. Encara més frapants són els números si comparem l'augment dels primers 75 anys (de 1870 a 1945) amb 1.33 mm/any, amb els següents 50 anys (de 1945 a 1995) amb 2.00 mm/any i amb els 14 anys que van de 1996 a 2009, amb 3.60 mm/any. Les dades estan obtingudes del registre dels nivells de les marees (de 1870 a 2000) i a partir de les observacions del nivell del mar per satèl.lit (a partir de 1993). Més informació sobre el tema es pot trobar a la pàgina de la NASA.

Zoom

Altres impactes

Zoom

A més a més dels efectes obvis i evidents de fondre el gel amb l'augment consequent del nivell del mar, el canvi climàtic té altres efectes. Augmenta l'evaporació d'aigua, tant del sòl com dels oceans. Ja actualment són observables les cada cop més freqüents i fortes onades de calor i l'augment de major quantitat d'aigua dels oceans porta a precipitacions més freqüents i de més curta durada. Sovint observem només seguint les notícies que un Estat pot estar patint greus inundacions i un altre de proper tenir una sequera històrica. Pensem sense anar més lluny en les greus inundacions a Pakistan o Austràlia i sequera en paral.lel a la zona del Mar Negre de Rússia i Ucraïna o vastes zones del centre de Xina,