Protecció del clima.

Protecció del clima.
Jaume Josa i Pons

Ecologia?, sí, i sobretot, ECONOMIA.

Pensen els ecòlegs que el canvi climàtic és un tema seu. També ho creuen així els metereòlegs. El canvi climàtic és, pel seu ampli abast social i econòmic, un tema d'economia. El repte és tan important que estem entrant a una nova revolució industrial i tecnològica.

D'uns anys ençà moltes grans empreses han creat la figura del "Gestor de Canvi Climàtic" o Climate Change Manager, tot i que cada cop són més les que el tenen a categoria de Director o Vicepresident. És un tema transversal, també dins l'empresa, que abarca des de com es fan les coses (operacions, logística, producció, compres) fins a quines coses es fan (productes).

Amb els governs està passant una cosa similar, tot i que la velocitat de reacció d'aquests i també la d'implementació de canvis organitzatius és força més lenta que a les empreses. Hi ha governs pers als quals el tema del canvi climàtic ni existeix com a tal. Altres, ja més sensibilitzats, tenen departaments dedicats que solen ubicarse sota el paraigües de Medi Ambient. Els governs més avançants van força més enllà i ubiquen el tema del canvi climàtic al més alt nivell. Un exemple? Podrà sorprendre a més d'un, però el trobem al govern xinès. El canvi climàtic no és pas sota el Ministeri de Medi Ambient, sino sota la influent i poderosa Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma. La Comissió es fa càrrec de manera global de tot el desenvolupament econòmic i social a Xina. Se la coneix com el mini-gabinet, degut a que és l'agència més poderosa econòmicament i pel desenvolupament del país. Això els hi permet, segons els experts xinesos en el tema, que una única agència pugui dirigir i promoure directives a tots els diferents ministeris, ja toquin temes energètics, de transport, de recerca i desenvolupament, de medi ambient, ...

Farien bé molts governs en prendre bona nota del que està fent el govern xinès. El primer trimestre de 2011, Xina ha estat el país que més ha invertit en tecnologies renovables a tot el món. I perquè prenen aquest lideratge tant dràstic a Xina?. Perquè s'adonen que el repte que tenim davant, tots, empreses, governs i individus, és de gran envergadura. Calen solucions i polítiques al més alt nivell.

emissions per capita 2050.jpg Zoom

emissions per capita 2050.jpg

Els experts del IPCC afirmen que si volem tenir un 50% de possibilitats de no sobrepassar els 2ºC d'augment de la temperatura a la terra, cal que arribem com a molt a 450 ppm de CO2 a l'atmosfera. Recordem que ja anem per 391 ppm.

L'any 2010 es van emetre a tot el món 48 mil milions de tones de CO2equivalent, això inclou els altres gasos d'efecte hivernacle, com metà i òxid nitrós.

En els propers 40 anys, la població del món passarà dels prop de 7.000 milions actuals a uns 8.000 el 2030 i cap als 9.000 milions el 2050, estabilitzant-se prop d'aquest darrer valor.

Les emissions per càpita han de passar de les prop de 7 tones per cap a 2010, a menys de 4 tones per cap el 2030 i 2 tones o menys cap a 2050. Caldrà reinventar-nos, reinventar-ho gairebé tot, la manera com ens movem, les cases que habitem i com estan construïdes, els productes que comprem i com es fan i transporten. És per aquest motiu que entrarem en una nova revolució tecnològica i industrial, plena, com totes les revolucions, d'innovació, de creixement, de canvis, de molts canvis. Com quan arrivaba l'electricitat i les empreses que venien fanals de petroli per il.luminació dels carrers es van haver de reinventar.

Només amb aquesta perspectiva podem fer front amb un 50% de possibilitats d'èxit al repte de no sobrepassar els límits que ens durien a un canvi climàtic de greus conseqüències per a tots els habitants del planeta. És també sota aquests paràmetres que s'entenen millor els passos del govern xinès, també els del govern del Regne Unit, i d'altres.