Protecció del clima.

Protecció del clima.
Jaume Josa i Pons

Durban, dia 11

dijous, 8 de desembre de 2011

A només un dia i escaig del final de les negociacions, tensió continguda i moltes reunions a porta tancada (només pels delegats dels diferents governs) i també en menjars informals.

Avui assisteixo a un acte organitzat per la indústria química. No era al programa i comença a les 10 del matí, quan el programa de side-events s'inicia a les 11:30. Com era d'esperar per la poca publicitat feta de l'acte, 8 persones dalt l'escenari i una quinzena llarga a una sala per més de 200. El títol és "La Química i l'Economia Baixa en Carboni"

IMG_5561.JPG Zoom

IMG_5561.JPG

Representants de les principals associacions de la indústria química europea, nordamericana i del Japó. També hi ha algun representant d'empreses químiques potents, com Russel Mills de la nordamericana Dow Chemical; Shigetaku Fujii de Mitsui Chemical; Shoji Yamaguchi de Mitsubishi Chemical. I també en Jorge Soto, representant l'única empresa química d'un país en desenvolupament, la brasilera Braskem.

De tots ells surten paraules d'alabança cap a l'economia baixa en carboni, és el factor comú a molts actes d'aquesta COP17 a Durban. Alabances que es concreten en la importància de tenir en compte el cicle de vida dels productes que fa la indústria química i que es troben presents en tots els objectes de la nostra vida quotidiana.

IMG_5574.JPG Zoom

IMG_5574.JPG

En Peter Boschek explica que l'any 2008 la indústria química europea ja emprava un 13% de matèries primeres renovables en els seus processos de fabricació. Aquest percentatge va en augment. I també entra en els plans de futur, com per exemple el de fer productes químics a partir del CO2 atmosfèric i emprant energia renovable en el procès (hidrogen); sense cap mena de dubte, un gran repte, sobre tot per la segona part, l'energia renovable per dur a terme aquesta transformació. També estan en preparació diversos fulls de ruta tecnològics, un d'ells en colaboració amb l'Agència Internacional de l'Energia.

I si algú es pregunta perquè han convidat Braskem a l'acte, la raó és que aquesta empresa va ser la primera en adelantar-se a una demanda que no ha parat de créixer, de fet la demanda supera en escreix la minsa oferta. Braskem anuncià l'any 2007 que en pocs anys tindria a punt la primera planta de fabricació de polietilè (PE, un plàstic utilitzat en envasos, bosses,...) fet a partir de matèries primeres renovables. I van complir-ho. Avui tenen una planta que fabrica 200.000 tones de PE/any. No han emprat petroli ni cap derivat de petroli per fer-ho, sino etanol produït a partir de la canya de sucre. La planta de fabricació és petita si ho comparem amb les tradicionals que fan un milió de tones de PE/any, però tot el que fan es ven, i el preu és més car que el del PE estàndard. En Jorge Soto avança que en breu tindran una planta en funcionament per a produir polipropilè (PP), un altre plàstic molt emprat des de fa dècades. Aquest PP, però, estarà fet a partir de matèries primeres renovables.

IMG_5618.JPG Zoom

IMG_5618.JPG

En tots aquests dies de negociació hi ha hagut rumors, converses de passadís, la gran majoria de les quals no he volgut ni mencionar, perquè seria inacabable. En els darrers dies la tendència ha anat creixent exponencialment. A només 1 dia del resultat final el que no és cap rumor és que tot el procès té una gran fragilitat. Això ho ha dit un cop més avui la presidenta de la COP17, la sudafricana Maite Nkoana-Mashabane