Durban, dia 5

divendres, 2 de desembre de 2011

Ritme trepidant de temes, plenaris i reunions de grups de contacte i informals en aquest cinquè dia.

Un dels temes importants a aquesta conferència és el relacionat amb uns dels anomenats mecanismes flexibles (FM, Flexible Mechanisms) que contempla el protocol de Kioto: els Mecanismes de Desenvolupament Net, MDN (CDM, Clean Development Mechanisms). El nombre de projectes de MDN supera els 3.500 i s'han mobilitzat més de 140 milions de USD. Un 2% d'aquests diners van a l'anomenat Fons d'Adaptació del UNFCCC, que es va establir per finançar projectes i programes d'adaptació en països en desenvolupament que siguin particularment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic. Els CDM constitueixen la principal font de financiació d'aquest fons.

Hi ha força interrogants de com continuaran aquests MDN o fins i tot si continuaran en cas que no hi haguès acord per un segon periode del protocol de Kioto.

La presidenta de la COP17 ha intruduït unes reunions informals que anomena Indaba. Entre els pobles de sudàfrica és una tradició que en aquestes reunions indaba es trobin un grup de persones per resoldre els problemes que els afecten. Tots els esforços són bons si s'aconsegueix avançar en les posicions i negociacions. Per exemple, avui en una Indaba, la delegació suïssa es queixava del llenguatge massa que havia emprat alguna delegació amb paraules com "xantatge". Es referia a la delegació del grup ALBA. Tot i que siguin informals, hi poden assistir representants d'organitzacions observadores, però només hi tenen dret a paraula els delegats dels països.

En els passadissos es sent que hi ha bastanta oposició a que Qatar sigui la seu de la COP18, degut principalment als (pocs) drets dels treballadors en aquest país. La resposta final la trindrem quan acabi la COP17, el divendres dia 9 a la nit o bé la matinada del dissabte. És freqüent que la darrera sessió s'allargi fins ben entrada la nit.

Una important afirmació feta per la Secretaria Executiva de la UNFCCC, Christiana Figueres, en una reunió durant el dia d'avui és que l'acció sobre el clima no està restringida a les COP. Mai s'havia sentit això fins ara per part del màxim responsable de la COP. És positiu. També ha explicat que la UNFCCC i la Convenció Rio+20, planificada per l'any vinent, són coses totalment diferents amb objectius diferents.

Una reunió paral.lela força interessant de les moltes que han tingut lloc avui divendres és la que ha tingut lloc al pavelló dels EUA sobre models climàtics i els darrers avenços. Hi participen V. Ramashvami, de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), en William Large, del NOAA-NCAR, el Centre Nacional per la Recerca Atmosfèrica (National Center for Atmospheric Research) i en Wassila Thiav, també del NOAA. Ràpidament ens adonem del molt que ha avançat la ciència del clima i els models climàtics en els darrers anys. Amb els supercomputadors que tenen disponibles ens passen videos en alta definició dels models climàtics i amb una ressolució d'alguns quilòmetres de la superfície de la terra.

En William Large no es cansa de repetir que "el futur és ARA". També ens mostren fotografies d'un dels impactes del canvi climàtic en elscorals que passen de tenir color verd (saludables) a quedar totalment enblanquinats (corals blanquejats). Això es deu a l'acidificació dels oceans en augmentar la quantitat de CO2 que s'hi va dissolen. Explica amb gràfics i videos comparatius del periode 1850-2100, tant els esdeveniments dramàtics que tenen lloc al gel del pol nord, que acaba desapareixent totalment, com al forts canvis en els patrons de precipitacions, centrant-se en Àfrica i la zona mediterrània.

Els colors vermells al mapa són augments de precipitacions i els blaus disminucions en les precipitacions. Ben clarament es veu com augmenten les precipitacions al centre del desert de Sahara, que ja s'apunta l'any 2000 i augmenten les sequeres a tota la Mediterrània, des del nord d'Àfrica, Andalusia i sud de Portugal i Itàlia, abarcant també la costa de Catalunya i València.

Tots aquests models es poden descarregar de la web i, de fet, en William explica que volen que la gent els utilitzi. Des de 2010 en que es van posar a disposició del públic, hi han hagut 1.000 descàrregues, gairebé una al dia. Diu que tot això ho fan perque els qui prenen les decissions tinguin eines ben clares que els ajudin.

També al pavellò de la UE hi ha hagut una presentació interessant organitzada per la OCDE i la AIE, que ha reunit un grup d'experts en Canvi Climàtic per analitzar els diversos escenaris que s'obren post-2012 en la regulació d'emissions i els MDN. Modera el mexicà Fernando Tudela i hi participen Derik Broekhoff, Takashi Hongo, Jennifer Morgan (del WRI), Juan Pablo Searle, Andrew Prag i Christina Hood.

Interessant l'apunt d'en Takashi Hongo, qui diu que no és partidari de tenir un sistema internacional regulat amb un preu únic del carboni, que comenta que seria com tenir una única moneda a tots els països. Dóna com argument el que està passant a Europa amb l'Euro, on es va decidir tenir una única moneda sense unificar les polítiques fiscals, i ara s'en paguen les conseqüències.