Protecció del clima.

Protecció del clima.
Jaume Josa i Pons

Durban, dia 4

dijous, 1 de desembre de 2011

Ja s'ha passat l'equador de la primera setmana de reunions de la COP i tots els grups treballen contra rellotge per tenir els textes a punt per dimarts dia 6 per quan arribin els representants polítics d'alt nivell. Aquests són els que hauran de prendre les decissions en l'anomenat Segment d'Alt Nivell de la conferència (High Level Segment).

He fet de manera ràpida el compte del nombre de reunions que han tingut lloc durant els tres primers dies: 9 plenaris, 6 de grups de contacte, 23 de consultes informals, 7 reunions informals de grup, 24 d'organitzacions observadores i 53 reunions paral.leles. Aqui només hi han comptades les reunions llistades en el programa oficial, però n'hi han encara més.

Arribats a aquest punt de la conferència, els delegats dels diferents països passen penes i treballs per a seguir la cinquantena llarga de punts oberts, així com per participar a les reunions dels grups de contacte i informals que estan en marxa. Molts grups tenen la pressió de tenir llestos per aquest dissabte vinent els textes respectius. No és gens estrany que algú comenti que els arbres no els hi deixen veure el bosc. I parlant dels boscos, sembla que hi ha progrès notable en tenir acord substancial sobre un text que ha preparat el grup SBSTA.

Sobre el gran tema de Durban, la continuació d'un segon periode del protocol de Kioto, sembla que hi ha encara diferències, degut a algunes posicions intransigents. Hi ha possibilitat d'acord, però encara no està clar quina podria ser la foto final.

IMG_4616.JPG Zoom

IMG_4616.JPG

Al pavelló dels EUA té lloc a la tarda una interessant presentació i discusió preparada per la Global Methane Initiative, GMI. A la foto veiem el cap de la delegació USA, en Jonathan Pershing, qui abans havia treballat a l'Agència de Protecció del Medi Ambient i és un gran expert del tema (EPA). Es tracta de cremar el metà produït tant a partir de residus agrícoles i ramaders, com d'abocadors municipals,,... Hi ha moltíssims països adherits, força d'europeus. Falten la major parts de països africans. Espanya no hi és tampoc.

IMG_4649.JPG Zoom

IMG_4649.JPG

Una altra reunió paral.lela a la que assisteixo és la del transport. Després dels edificis, el transport suposa un 23% del consum energètic i és el sector que més creix en emissions els darrers anys. Expliquen la tansformació que té lloc a les ciutats cap a potenciació de transport públic, ús de bicicletes i de vehicles elèctrics. És una transformació de gran abast que passa tant per canviar infraestructures com per canviar els (mals) hàbits que tenim adquirits les persones.

Una altra reunió paral.lela a la que assisteixo és l'organitzada per l'Institut de Recursos Mundials (WRI, World Resources Institute) i el Consell Mundial de Negocis pel Desenvolupament Sostenible (WBCSD, World Business Council for Sustainable Development). Molt important presentació de dos mètodes oficials nous que han desenvolupat per mesurar: 1) La Petjada de Carboni d'Abast 3 d'organitzacions, i 2) La Petjada de Carboni de producte basada en el cicle de vida. ISO ja està treballant en desenvolupar mètodes per fer el càlcul, en base a la feina feta per WRI i WBCSD durant els darrers tres anys. Hi han participat més de 60 empreses i 1600 persones. Hi ha una molt bona discussió amb un representant de The Coca Cola Company, Dow Chemical (Russel Mills) i un expert universitari xinès (Dr. Lu Chuanyi). Bryan Jacob, de Coca Cola Company, explica que, per anàlisi de cicle de vida de producte, una llauna de Coca Cola clàssica ha emet 170 g CO2, mentre que la light n'emet 150. Ho compara amb un polo esportiu (T-shirt), que n'emet de 3.000 a 4.000 i diu que no es pot comparar. L'únic que ha obviat en aquesta comparació, i li faig notar, és que comprem un o dos polos en un any. Durant el mateix temps podem comprar 100-200 llaunes de Coca Cola, a 2-3 llaunes per setmana. Llavors els números canvien una mica. En tot cas li remarco que, com un consumidor de llaunes de refresc pot estar interessat en comparar la Coca Cola amb el Nestea, per exemple. També dona dades sobre la Pejtada de Carboni de l'ampolla de mig litre de plàstic (PET, polietilentereftalat), que és el plàstic corrent que pesa menys, i la situa a 240 grams de CO2. Dels 240, el 43% és el la contribució de l'envàs, ampolla i tap.