Empreses 09/12/2012

Doha: punt final i Gateway to the Future

3 min

Finalment, poc abans de les 11 de la nit de dissabte 8 de desembre, va quedar tancada la negociació per la Protecció del Clima a Doha, Qatar. A la COP18 i després que la majoria de delegacions portessin 24 hores sense dormir, fins el mateix president de la COP18, el qatarí Abdullah bin Hammad Al-Attiyah.

Hi havia un plenari informal anunciat per les 10:30 del matí de dissabte, que ja havia postposat el que s'havia de fer a les 7:30. Les delegacions acusaven la fatiga d'una inacabable nit de negociacions. El plenari es va endarrerir novament a les 14:30. Es va iniciar passades les 3 de la tarda i va durar tot just dos minuts. Perquè? El President de la COP18 va dir que ja disposava de tots els textes que s'havien d'aprovar i que li havien estat entregats pels diferents grups. Tot seguit va donar donar la paraula als països i grups de països per demanar-ne opinions sobre els textos. Ningú va dir rès i el President va tancar el plenari informal i convocà el Plenari de Clausura de la convenció dient que s'iniciaria en pocs minuts. Aquests minuts es van fer eterns, ja que el Plenari de Clausura va acabar iniciant-se a quarts de vuit del vespre.

En un gest tan inusual com gairebé inaudit, el President, amb Christiana Figueres i tots els presidents dels grups de treball al seu costat, va anar citant un per un tots els documents que s'havien d'aprovar i cada cop donant un cop de martell sobre la taula, sense donar cap opció a que cap representant de cap país tingués l'oportunitat d'oposar-se. I tot això davant la incredulitat general. Ho va fer!. Aprovat el darrer document, va donar la paraula als primers països que aixecaven la ma, els EUA i Rússia. El representant rus, visiblement enfadat, dient parlar en nom de Bielorússia i Ucraïna, es va oposar a tot i va dir que no podia creure que el president no l'haguès vist aixecant la ma i donant cops de puny damunt la taula per mostrar el seu desacord. Tot un xou, vaja. Els EUA va dir que aprovava els textes però va matisar dos paràgrafs. També parlà Algèria en nom del G77 i Xina donant els acords per aprovats.

Què havia passat durant les hores anteriors per arribar a aquest punt? Rússia havia estat bloquejant tots els acords per interès propi, perque volia poder comerciar (vendre en concret) els permisos d'emissió, AAU, del primer periode de Kyoto, que acaba aquest desembre, tant durant el segon periode com també més enllà de 2020. Tots els països es van posar d'acord perque el President aprovès els acords tant esperats per la comunitat internacional i que Rússia quedès aïllada. Rússia encara va demanar la paraula dos cops més durant la nit per exigir que la seva queixa constés en acta citant els articles del tractat de l'ONU adients.

Però van quedar ben aïllats els russos. Ni Bielorùssia ni Ucraïna, països en nom dels quals va dir el delegat rús que parlava a més del propi, van dir ni piu. Tot un reguitzell de països signants del Protocol de Kyoto van declarar solemnement davant el plenari que ells no traslladarien AAU cap a 2013 ni més enllà de 2013, alhora que es comprometien a no fer-ne cap compra (Austràlia, la UE, Japó, Lichtenstein, Mónaco i Suïssa). En resum a Rússia tampoc no li serviria de rès que les AAU fossin vàlides més enllà del primer periode de Kyoto pel qual varen ser creades, perque ningú no li compraria aquests permisos d'emissió en el futur. Tot un gest esperançador mostrant que els països es posen d'acord en aïllar actituts egoïstes i contràries a l'interès de tota la humanitat, que és protegir el clima per les generacions que ens segueixen.

El resum principal i el més important és que s'ha aprovat un acord legalment vinculant pel segon periode del protocol de Kyoto, fins a 2020, segons el qual 1) els països que facin reduccions, que actualment tenen un compromís del 20%, es compromenten a revisar-ho a l'alça fins a 2014, concretament en un ventall que es mou entre el 25% i el 40% de reduccions fins a 2020; 2) que els mecanismes de desenvolupament net continuen fins a 2013 i que aquests mecanismes es prorogaran sense interrupció pels països que hagin acceptat compromisos de reducció d'emissions durant el segon periode del protocol.

stats