Biomimètica 3C

Biomimètica 3C
Pere Monràs

Redescobrint el llenguatge natural

La natura és una gran mestra i dóna resposta a molts dels nostres problemes, però no fem cap esforç per entendre-la. L’ésser humà contemporani no pot ajornar més la reconnexió natural però abans li cal obrir les seves percepcions. I si l’escoltem?

Zoom

Les plantes estan a la base de la cadena tròfica. D'elles depèn la nostra existència en el planeta. Sense la fotosíntesi mai s'hauria creat l'oxigen que possibilita la vida dels animals. Són, també, l'origen de les fonts energètiques (els combustibles fòssils) i són, alhora, matèries primeres fonamentals per a l'alimentació, la medicina, l'energia i els materials (com bé apunten Stefano Mancuso i Alessandra Viola a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal). Portant-ho a l'extrem, les plantes poden viure sense nosaltres (durant milions d'anys va ser així), però nosaltres sense elles no tardaríem gaire a extingir-nos.

En quin grau en som conscients? En traiem profit d’observar la natura? Amb quina intensitat connectem amb la vida natural, ja sigui vegetal, animal o humana? En fer-ho, podem percebre la diversitat? Activem els nostres sentits? Captem tot el sentit de què és viure? Observem com es comporta cada espècie? Extraiem lliçons per aplicar a les nostres vides?

Moltes preguntes. I moltes més que encara no sabem fer-nos. La Natura, com un tot, ja té les respostes, esperant que algú les trobi. L'evolució de la vida porta milions d'anys en marxa, durant els que cada espècie ha hagut d'adaptar-se a un entorn canviant. I de no fer-ho, l'espècie s’hauria extingint. La natura, per tant, ja ha après a resoldre els seus problemes i d'això en podem aprendre.

Molt d'aquest coneixement sovint és vist com anecdòtic, sense pensar que els humans també en som protagonistes. Tots sabem que dels molts homínids que han existit només en sobreviu l'Homo Sapiens, si bé amb un herència del 5% de Neandertal. Ens cal sacsejar la consciència i no autoenganyar-nos sobre com ens apropem a la Natura. Siguem sincers, quantes vegades fem una reflexió davant les plantes, boscos o animals, siguin els que siguin, per comprendre les seves necessitats? Ens les expressen amb els seus llenguatges, i com si fossin un altre idioma estranger, amb esforç les podríem entendre. Però no ens hem parat a fer-ho.

Quina és la naturalesa del seu llenguatge? Què ens diuen? Com ens ho diuen? En sabem poca cosa o gairebé res, malgrat que quan descobrim alguna singularitat de la Natura ens meravellem. Hem de reconèixer que en vivim allunyats. No ens hauríem de preguntar, per tant, per què en sabem tan poc?

Sentits o raó? Dues aproximacions a la natura

Quan parlem de la natura, és obvi que, malgrat que l'entenem, no la comprenem. Ja siguin animals o plantes, intentem aproximar-nos-hi amb la raó, però és obvi que la raó no és el seu llenguatge. Els sentits ens aporten més, amb ells descobrim olors, colors, funcions, comportaments, patrons vitals, adaptació a circumstàncies canviants...

Fixem-nos com els infants s'acosten a la natura, dient-li coses i jugant-hi. Alhora, quants de nosaltres no sabem parlar amb els infants? Hi ha alguna evidència de què responen a les raons? O, en canvi, responen als sentits i als sentiments? Pascal, el gran matemàtic ja ho deia: "el cor té raons que la raó no pot entendre".

Com podem aprendre de la naturalesa, doncs? Només vivint-la. I aquesta és la saviesa que les persones del camp entenen i per la qual, amb certa condescendència, tracten a la resta d'urbans.

Janine Benyus ho explica amb encert: "No es tracta d'aprendre de la natura sinó des de la natura", és a dir, deixar entrar la natura dins teu, deixar que les senyals que emet s'apoderin de tots els teus sentits. Viure la simbiosi cos i ment amb harmonia, regulada per les emocions que permeten ajustar i afinar la seva sintonia.

I la segona aproximació és de caràcter invers. Sí, vivint amb i des de la natura podem trobar les solucions que esperen les nostres preguntes, però caldrà abans aprendre a formular-les. Sense elles no podrem trobar les respostes ni reconèixer-les. En tot cas cal preguntar-nos: què faria la natura? Cal mantenir una connexió continuada de la natura cap a un mateix i, alhora, de nosaltres cap a la natura. No podem (ni hauríem de) desconnectar-nos-en. Molts hem trobat la creativitat que buscàvem en un entorn natural, on allò que ens sembla complicat de sobte es mostra amb claredat, lúcid, intens.

Aquestes són les relacions que la biomimètica ens convida a descobrir. Però per ser-ne conscient cal abans comptar amb unes condicions prèvies. Per dir-ho d'una altra forma, si abans dèiem que "si no puc tocar-ho, no m'ho creuré", ara és a l'inrevés: "si no ho creus, no ho veuràs".

Una disciplina en auge

Cada vega més s'imposa la reflexió biomimètica. Un exemple és el que va compartir el web Futurism explicant com, gràcies a l'observació i estudi de la natura, s'ha trobat una forma per purificar l'aigua utilitzant ingredients naturals trobats en la planta de la soja. Una forma ràpida i barata per aconseguir que països sense recursos puguin accedir més fàcilment a l'aigua potable. És una nova victòria de la Biomimètica que ens demostra que és més intel·ligent no subestimar l'enginy natural.

Ara que amb l’estiu arriba també la desconnexió i el temps lliure, és una bona oportunitat per deslliurar-se de les excuses (com és la falta de temps) i començar a excercitar l’observació de la natura i les seves estratègies per fer front a l’adversitat. La natura és una gran mestra i l’ésser humà contemporani no pot ajornar més la reconnexió natural, per benefici propi i del planeta.

Pere Monràs.                                                                                                                                         President de l'Institut de Ciències Biomimètiques de Barcelona