Biomimètica 3C

Biomimètica 3C
Pere Monràs

La natura tot ho permet

Què passaria si cada cop que anéssim a crear alguna cosa ens preguntéssim: Com ho hauria fet la natura?

Zoom

Les innovacions més grans del segle XXI naixeran en la intersecció entre la biologia i la tecnologia”. La frase, anticipada per Steve Jobs, albira ja la importància d’una nova disciplina horitzontal que es nodreix de totes les altres, una ciència i filosofia de la descoberta que ens convida a aprendre des de la natura: la Biomimètica.

Totes les formes vivents del planeta, sense excepció, són potencials mestres i mentores tal com ens recorda en Jordi Pigem a l’afirmar que “allà on hi ha vida hi ha intel·ligència, i on hi ha intel·ligència hi ha vida”. Recordem-ho: tant la vida vegetal com l’animal -i per tant, també la vida humana- hi estem inclosos. Tots som natura.

Som el que som, fruit de 3.800 milions d’anys de decisions vitals explicades pel darwinisme més pur o des de la perspectiva del gen egoista, descrita per Richard Dawkins. L’evolució, entesa com el procés de selecció de candidats a la supervivència més exigent que es coneix, s’expressa en darrer terme com un impuls d’autorealització que empeny als sers vivents a superar-se mentre s’adapten a les condicions de cada moment i de cada època.

Els nostres marcs mentals condicionen la mirada que projectem cap al fet natural amb plantejaments causalistes o fins i tot holístics encara massa rígids. Ens resulta encara molt difícil acceptar l’existència d’estats mentals i de consciència en altres formes de vida o fins i tot en cultures molt allunyades dels nostres referents. Els signes dels temps ens indiquen que és hora de canviar els patrons mentals per patrons vitals.

Iniciem així la publicació d’aquest blog dedicat a la Biomimètica, afegint un aclariment sobre el seu títol. Les 3Cs fan referència a la connectivitat, la col·laboració, i la creativitat. Pot semblar fins i tot excèntric referir-se a la natura en aquests termes, però com explicarem més endavant en posteriors articles, són molts i profunds els aprenentatges que en podem extreure.

Una visió per superar l'antropocentrisme

El món, tal com l’entenem, respon a una concepció antropocèntrica de la realitat que ens ha portat a considerar tot el que ens envolta com un recurs a explotar sense més lògica que l’econòmica i sense altre horitzó que el creixement il·limitat.

La veritat, però, és que no hi ha altra realitat que les relacions: vivim en un conjunt d’ecosistemes complex i dinàmic en el que tot és divers i tot està interconnectat.

De la mateixa manera que Copèrmic va desfermar, amb la seva teoria planetària, una revolució científica que va posar en crisi els paradigmes clàssics fins a conduir-nos a la Il·lustració, la consciència que no podem desvincular-nos del fet natural comporta un canvi de valors, actituds i propòsits que orienta l’activitat humana cap a un futur realment sostenible des del punt de vista ètic, social i econòmic.

La biomimètica ens aporta, en aquest sentit, un metamodel que permet superar marcs conceptuals obsolets i donar resposta als grans reptes globals, aportant solucions innovadores basades en l’estudi de patrons naturals i el manteniment de la cohesió i l’equilibri d’una àmplia varietat de sistemes.

Viure biomimèticament implica emprar el llenguatge de la diversitat i aprendre de les múltiples formes de relació a la natura, derivades de les interaccions amb l’entorn, per assegurar el desenvolupament de les funcions vitals, el creixement o la renovació dels organismes. És així com podrem constatar, per exemple, que la cooperació i no la competició és la forma de relació predominant a la natura, que podem veure expressada en forma de relacions simbiòtiques entre diverses espècies.

La necessitat de cooperar amb autonomia i interdependència és també la que va donar lloc a les formes de vida complexes per tal de superar les seves limitacions i donar lloc a la diferenciació funcional.

Aquesta és una nova visió del progrés que sens dubte donarà lloc a grans avenços tècnics i a una millora substancial de la qualitat de vida però que, sobretot, comportarà un nou model de governança que donarà sentit i propòsit a totes les accions. La governança entén de voluntats mentre que la gestió entén d’activitats.

Cal interpretar l’actual crisi sistèmica com a una oportunitat que se’ns obre, com a espècie, per utilitzar responsablement les nostres capacitats i transcendir els límits que ens hem autoimposat.

Per sort, la natura és aquí per ajudar-nos-hi.

Pere Monràs.                                                                                                                                             President de l'Institut de Ciències Biomimètiques de Barcelona