Empreses 26/09/2017

La hibridació, assignatura pendent

Pere Monràs
3 min
jose-duarte-127974

Principalment, el concepte d’hibridació fa referència a l’organisme viu (vegetal, animal o humà) que s’obté com a resultat de l'encreuament de dues espècies o varietats biològiques diferents. Ara, però, no cal exposar totes les característiques o significats que se li donen al concepte i voldríem limitar la present reflexió a la seva presència en les ciències socials, que autors com Néstor García Canclini defineixen com a mestissatge cultural.

Podem adoptar una actitud simplista, reduccionista, que es limita a entendre les relacions causals (causa-efecte), o bé acceptar el repte de la complexitat que ha esdevingut fruit de la ciència i la tecnologia i que esdevindrà un nou i imprescindible mètode d'abordar tot el que percebem però encara no entenem. Si pensem com sempre, som com martells que no fan més que veure-ho tot com a claus que picar.

Pot dir-se de manera conceptual, “en tot i per tot hi ha el principi de la dualitat”, pel que tot té el seu contrari: el dia i la nit, la claror i la foscor… Tanmateix, els extrems no ho expliquen tot, en tant que ens perdem els clarobscurs d’enmig. Es pot dir que un moment del dia és clar o fosc, però com defineixes la penombra, la vesprada, la matinada o l’alba? No hi ha claredat ni foscor absoluta, no es defineixen per les expressions extremes.

La complexitat del món actual no es pot definir a través d'una visió dualista. Hi ha molts matissos, i tots s'han d'entendre i contemplar.

D’igual manera, el sistema binari dels bits no és suficient per expressar la complexitat. En aquest sentit, és gràcies a la lògica difusa, impulsada pel matemàtic i enginyer Zadeh, que es valora la visió gradualista o difusa per sobre de la binària.

Però, què té a veure amb la hibridació la lògica difusa i el que diem?

Ens serveix per entendre que aquesta hibridació que ara la nostra espècie, amb una ment més oberta, proposa (encara que no de forma generalitzada) és quelcom que altres organismes vius -com la vida vegetal o la vida animal- ja apliquen. De fet, la biomimètica, una disciplina que aporta una nova visió, no sols racional, sinó vital, té el seu debut més notori en el Biomimicry Institute, que es defineix com a centre híbrid: són una organització sense ànim de lucre hibridada amb una altra amb ànim de lucre.

“A mesura que evolucionaven els nostres programes, vam començar a treballar estretament amb la nostra organització germana, el Biomimicry Guild, una empresa de consultes amb ànim de lucre també fundada per Janine Benyus. El 2010 vam iniciar un experiment i unir-nos amb el Gremi sota una marca compartida, Biomimicry 3.8, com a organització híbrida sense ànim de lucre. El 2014, les dues entitats van decidir tornar al model original de marques dobles per tal d'aconseguir de manera més efectiva les nostres missions. La consultora amb ànim de lucre és ara Biomimicry 3.8, mentre que l'organització sense ànim de lucre és l'Biomimicry Institute”, expliquen al seu lloc web.

Conegudes i no prou valorades han estat les iniciatives que el Sistema de Salut a Catalunya van endegar a les dècades del 90: per avançar en crear provisors de serveis, van hibridar-se institucions públiques sense afany de lucre amb empreses privades. Més enllà d’aquestes experiències d’hibridació, trobem altres exemples en diversos sectors de la societat organitzada més avançada.

La natura s'autoregula i sap hibridar-se per tal de sobreviure. La vida humana té dificultats alhora de fer aquest raonament i no sap autoregular-se.

Potser la reflexió que es pot extraure és que allò que fa la natura s’autoregula, mentre que allò que és degut a la intervenció del factor humà no sap, encara, autoregular-se.

I aquesta és la diferència notòria que ens fa comprendre que l’autoregulació pot esdevenir el gran repte que la complexitat ens planteja a l’espècie humana i que altres formes de vida ja ho han aconseguit, en especial la vida vegetal, que és la que fa més temps que experimenta les formes d’aprendre més complexes.

Pere Monràs. President de l'Institut de Ciències Biomimètiques de Barcelona

stats