Biomimètica 3C

Biomimètica 3C
Abel Cobos

Pensar com les abelles

Com funcionen les abelles, formigues o peixos en comunitats sense líder? Podem aprendre d’ells i aplicar aquests models a les nostres organitzacions per tal d’obtenir millors resultats.

Zoom

La intel·ligència que despleguen les colònies de formigues, abelles o termites, als bancs de peixos o les bandades d'ocells no és essencialment individual sinó col·lectiva. És a dir, l’abella no es manifesta com a una enginyera natural però sí que ho fa la seva colònia que, de forma comunitària a través d'interaccions gairebé mecàniques, té la capacitat de realitzar operacions increïblement complexes, com podria ser, en aquest cas, la construcció del rusc.

Aquesta intel·ligència, que permet assignar tasques segons necessitats, defensar els territoris i trobar les formes d'actuar més eficients que impliquin menys despesa de recursos, és la que es coneix com a "intel·ligència d'eixam (swarm intelligence)".

Gràcies a la intel·ligència d'eixam, les comunitats poden respondre amb eficàcia als reptes de formes que serien impossibles d'assumir individualment.

Però, com es produeix aquest fenomen? Com és possible que, sense una mentalitat capaç de planejar grans estratègies i decidint només a través de les interaccions, aquests éssers vius puguin desxifrar els codis necessaris per dur a terme accions tan complexes?

Des de la mentalitat jeràrquica que impera avui dia encara en moltes organitzacions, la resposta seria fàcil: es tractaria d'una comunitat ben dirigida pels seus líders, que donen ordres clares per al correcte funcionament comunitari. La ciència, però, rebat aquest pensament: són comunitats sense líder i, tot i això, funcionen millor que moltes organitzacions humanes i jerarquitzades, segons explica Peter Miller a National Geographic. Les colònies de formigues, per exemple, tenen una reina. Més enllà de tenir funcions de lideratge, tan sols s'encarrega de la reproducció.

Sense lideratge, el que queda és la funcionalitat. A la intel·ligència d’eixam tot membre de la comunitat té clares les seves funcions. Les regles de conducta i l’assignació de tasques es produeix dins el propi individu com a conclusió de les interaccions amb els seus semblants, que van transmetent la informació local. Que hi ha poc menjar? Els recol·lectors tornen a buscar-ne. Que s'ha trencat una part del niu? Els constructors van a reparar-la.

No hi ha líders. No hi ha ningú que digui què ha de fer cadascú. Tots, a partir de la poca informació que reben, saben com han d'actuar i quins són els seus objectius. Interactuen entre ells en termes d'igualtat i sense egoismes. La intel·ligència d'eixam aborda la complexitat amb simplicitat: éssers simples seguint regles simples amb resultats extraordinaris. Aquestes "regles simples" corresponen a algoritmes naturals que poden ser analitzats i reproduïts. 

La intel·ligència d’eixam a la humanitat

Encara que els humans no tenim la capacitat innata d’interactuar a través d’una intel·ligència d’eixam, podem integrar-la en la nostra vida per trobar respostes útils als nostres problemes.

Un exemple és tecnològic: els drons. A través dels algoritmes de la intel·ligència d’eixam aquests aparells es poden programar per tal d’aconseguir els resultats més eficients i amb més capacitat de resposta. Si hi hagués problemes inesperats, a través de transmetre’s informació els uns als altres, podrien superar-los sense haver de necessitar la coordinació d’una persona a distància.

Els drons poden servir per situacions extremes com podrien ser els incendis, en què un desplegament d’helicòpters és molt costós (i els drons surten més econòmics) i que hi ha un component atzarós i de caos que necessita una gran coordinació espontània (fet que queda cobert gràcies a la programació amb algoritmes d’eixam).

La intel·ligència d'eixam, aplicada a les organitzacions, dota als membres de més autonomia. Això permet superar els obstacles de la forma més efectiva possible.

Aquests sistemes d'intel·ligència d'eixam no només són aplicables a la intel·ligència artificial, sinó que també permeten a les organitzacions tenir més agilitat a l'hora de reaccionar. Gràcies a la forma en què articulen la responsabilitat i funcionalitat, doten de més autonomia els membres, que coneixen clarament quines són les seves funcions i, en moments d'incertesa, permet superar els obstacles per tal de sortir el millor parats possibles.

La naturalesa sempre troba la sortida als seus problemes i sempre explora la via més profitosa i simple. Nosaltres tenim l’oportunitat d’emmirallar-nos-en i millorar les nostres formes de funcionar. La intel·ligència d’eixam és un dels molts exemples que podem imitar.

Abel Cobos.
Institut de Ciències Biomimètiques de Barcelona