Barcelona Treball

Barcelona Activa

Formació Professional Dual: "Aprenent fent"

Durant aquests darrers dies el concepte de Formació Professional Dual ha ressonat força a nombrosos fòrums d’àmbit educatiu com a nou paradigma de la FP que podria servir de punta de llança per a sortir de la situació de crisis en la que ens trobem.

L’FP Dual, que té com a principi fonamental l’”aprenent fent”, és un sistema on les empreses tenen la funció d’impartir el coneixement pràctic de la formació (dos terços de la formació transcorre a l’empresa) mentre que els centres d’FP imparteixen coneixements teòrics i de cultura general. Els trets més importants d’aquests tipus de formació són els d’unir transmissió de coneixement i habilitats, amb l’adquisició de l’experiència necessària per a l’exercici d’una professió.

Alemanya, juntament amb Àustria, Dinamarca i Suïssa lideren aquest model de formació. Als quatre casos, l’FP és vital per a la seva economia, doncs la majoria de la força productiva del país disposa d’aquest tipus de formació.

Les claus del sistema dual Alemany

En el sistema dual alemany les Cambres de Comerç tenen un paper protagonista i de frontissa que consisteix en assessorar a empreses que participen en la formació, i en atendre als aprenents, supervisar els estàndard de formació i exercir d’avaluadors. Alhora, influeixen decisivament en la confecció dels perfils professionals: 360 estudis de formació professional que preparen per a exercir més de 20.000 ocupacions.

L’Estat Nacional dicta les directrius bàsiques del currículum de FP i l’Estat Federal les desenvolupa i finança una part dels costos derivats dels centres (3.000 milions d’euros a l’any). Aquest finançament de l’estat Federal es comparteix amb el teixit empresarial (fiscalitzat a través de les Cambres de Comerç i Industria), ja que la llei alemanya obliga a les empreses a destinar part dels seus recursos financers al sosteniment de la formació professional, tot i que no obliga a acollir alumnes en pràctiques. En total, el teixit empresarial inverteix uns 30.000 milions d’euros a l’any, uns 18.000 euros anuals de promig per aprenent. El concepte d’aprenent no és un “estudiant en pràctiques” sinó un “treballador formant-se”.

I... quins serien els beneficis?

D’acord l’opinió d’especialistes que han estudiat molt de prop aquest model dual d’ensenyament, existirien uns beneficis molt clars en relació al model tradicional.

Per les empreses:

  • Més capacitat d’influència en el contingut i aprenentatge a mida.
  • Generació de professionals autònoms, especialitzats i identificats amb la missió de l’empresa.
  • Reducció a mig termini dels costos de selecció.

Per a l’alumne:

  • Formacióespecialitzada i valorada pel mercat laboral.
  • Adquisició de competències per a desenvolupar-se dins d’un context laboral.
  • Retribució d’un sou per la seva aportació a la tasca de l’empresa.
  • Identificació de l’emprenedoria com una opció professional.

Per a l’Administració Pública:

  • Contribució del sector privat i alleugeriment en gran mesura el cost de formació dels alumnes de Formació Professional.
  • Reducció de l’atur juvenil.

Malgrat la percepció que la Formació Professional ha evolucionat molt en els darrers anys en el nostre país, encara hi ha molta feina a fer. Avui dia, moltes de les empreses no disposen d’informació suficient per tal de valorar en el seu conjunt tota la potencialitat de l’FP. Potencialitat que pot resultar un factor decisiu perquè les empreses comencin a apostar i aportar recursos per a promoure el model dual. Un model de la qual el pes de la gestió i finançament recau sobre el mateix teixit empresarial que és a la vegada actor i context del model.

Publicat per: Sara Díaz Roig, Equip Tècnic del Centre per al Desenvolupament Professional Porta22 de Barcelona Activa.