Els beneficis dels mòbils, mal repartits

Diuen els analistes britànics de Canalys que aquest any els braçalets intel·ligents deixaran de ser una curiositat per convertir-se en producte de consum generalitzat, amb unes vendes de vuit milions d’unitats, que seran 23 milions l’any que ve i seguiran creixent fins a assolir els 45 milions el 2017. Una part correspon a models bàsics per registrar l’exercici físic a l’estil Fitbit, Jawbone i Nike, però l’altra són productes connectats de fabricants de telefonia mòbil que no volen quedar despenjats d’aquesta tendència.

Com és que empreses d’un sector aparentment tan pròsper insisteixen a crear-nos una necessitat que no tenim? La resposta és que la telefonia mòbil ja no és tan pròspera: després de quatre anys de creixements interanuals de dues xifres, els ingressos el quart trimestre del 2013 de les empreses de telefonia que cotitzen en borsa, i que sumen el 70% del total del sector, només van créixer un 7,3% respecte a l’any anterior, el nivell més baix des de la recessió.

El pitjor, però, és que els beneficis que generen aquests ingressos estan molt mal repartits. Només dues empreses guanyen diners venent mòbils: Apple i Samsung. Els iPhones de la primera van recollir el 87,4% dels beneficis del sector entre octubre i desembre, i els Galaxy de la segona se’n van quedar el 32,2%. Fora d’aquesta fotografia queden les empreses no cotitzades, com els fabricants xinesos que produeixen el 40% dels mòbils del món i facturen el 30% del total del sector. Però les dues empreses citades acumulen gairebé un 120% del marge brut de la indústria, encara més que l’any anterior. No m’he confós en la suma: la resta dels fabricants, sense excepció, van perdre diners. Per això, tots, des de Sony fins a LG passant per HTC, s’han abocat a l’electrònica per portar posada, com els rellotges connectats. El problema és que Samsung i Apple estan fent el mateix. I ja hi tornarem a ser.