He engegat, amb uns socis, un projecte de crowdfunding solidari, Mycausa.com. Ens dediquem a subhastar experiències i objectes molt peculiars (per exemple, sopars amb famosos) i donem el 80% de l’import aconseguit a ONGs. EL 20% és, doncs, per a nosaltres. I aquest és el tema.
Algun cop, explicant el model de negoci, en el moment d’esmentar aquest 20%, he rebut crítiques severes del tipus: “Us esteu aprofitant de la beneficència!” o “Ah, cobreu el 20%, ja, ja, ja...”
¿És tan difícil d’entendre la voluntat de posar en marxa un negoci que funcioni i que provoqui efectes beneficiosos per a la societat?
¿Hem de creure que els problemes de la societat s’han de resoldre només amb un acte voluntari de donació altruista com en una mena de Marató solidària infinita? ¿No podem creure que dins del mateix sistema comercial, que alguns odien tant, puguin existir models més socials? Empresari: pensem en negocis que millorin el nostre món! (Es deu notar que necessito vacances.)
