MODA
ELENA FREIXA

De les bates blanques al ‘prêt-à-porter’

Mi&Co és una nova marca que fabrica localment i que en un any ha fet molta feina: tres botigues pròpies a Barcelona i distribució a la resta d’Espanya

Mi&Co es planteja l'expansió internacional a mitjà termini: de moment l'any 2016 volen facturar un 50% més i arribar als 2,8M€ / FRANCESC MELCION Zoom

La Mariam, el Marcià i el Pol són germans i hereus d’un negoci familiar de moda que han reinventat del tot. Els pares van dedicar-se a la roba de bany infantil i també als uniformes professionals. En ple boom dels centres d’estètica -i més tard dels spas -, Balneo (el nom de l’empresa) vestia treballadors a Espanya i a l’estranger, on va començar a vendre el 2009. Però fa tres anys els tres germans van decidir fer un gir al negoci i crear de zero una nova marca de roba que aprofités el coneixement adquirit en roba infantil però que anés més enllà, cap a la moda femenina, de bany i també de carrer per esquivar l’estacionalitat. “Així va néixer Mi&Co”, recorda Marcià Angrill.

L’empresa té avui dues botigues pròpies en marxa a Barcelona i una tercera acabada d’estrenar a l’Illa Diagonal. També ven per tot Catalunya gràcies al canal multimarca i ja ha fet el salt a la resta d’Espanya amb córners a Bilbao i a Madrid. La fórmula de venda a botiga multimarca està anant bé, explica Angrill. La marca apunta a un segment de públic ampli -de 25 a 50 anys- i una gamma de preu mitjà que els dóna “més potencial de distribució”, sosté Marcià.

Els pròxims objectius que s’ha marcat Mi&Co són explotar el canal e-commerce i l’obertura d’una quarta botiga a la rambla de Catalunya -artèria comercial barcelonina- de cara al 2017. L’empresa va facturar 1,8 milions d’euros l’any passat, que va ser el primer any sencer amb la col·lecció infantil i la femenina ja a la venda. Per al 2016, calcula un creixement de més d’un 50% fins a arribar als 2,8 milions. La plantilla està formada per unes 20 persones.

De moment, la marca no pensa en una expansió sota el model de franquícia que han seguit altres empreses i prefereix controlar més el creixement futur, cosa que veuen viable amb l’actual combinació de botiga pròpia i venda a tercers establiments.

L’expansió internacional és un capítol més a mitjà termini. Prefereixen anar pas a pas i assentar-se primer al mercat interior. L’experiència internacional ja la tenen gràcies als uniformes professionals de Balneo, que es venen a diferents països europeus i també als Estats Units i a Austràlia. Justament per això, diu Marcià Angrill, són conscients que un salt de Mi&Co s’ha de preparar molt bé: “Caldrà una web en condicions, amb idiomes, amb divises, amb equivalències de tallatge i volem anar pas a pas i fer bé els deures”, conclou.

Un dels principals valors que potencia Mi&Co és una producció que és local de manera gairebé exclusiva. “Un 95% de les nostres peces es fabriquen a l’àrea de Barcelona en diversos tallers”, explica Angrill. No es tracta d’una opció purament patriòtica, subratlla l’empresari, sinó pragmàtica.

Tenir la fàbrica a prop ajuda a poder controlar millor la col·lecció i a tenir més flexibilitat perquè els tallers permeten fer tirades més curtes i introduir més varietat a les col·leccions. A més, hi ha un tema de finançament: “Aquí els proveïdors et donen crèdit si cal i la interlocució i la logística són senzilles, mentre que, a la Xina, els diners els has de posar tu i per avançat perquè et fabriquin”, sosté Marcià.

Però de problemes per finançar el projecte no se n’han trobat. “Per sort, els bancs catalans ens han acompanyat”, diu l’empresari. I tampoc els fa tremolar la competència en un sector en què conviuen amb grans gegants tant espanyols com estrangers. “Es tracta de trobar el lloc adequat per posicionar la marca i definir-ne bé la personalitat”, defensa Marcià.

El disseny de la marca és cosa de la Mariam Angrill. Després de passar pel grup Inditex, va decidir-se a emprendre aquest projecte a l’empresa familiar. Els trets distintius de les col·leccions són la roba de cotó, peces fines molt lligades al bany i amb una “inspiració eivissenca”.