OPINIÓ
JAUME GINÉ DAVÍ

La batalla econòmica per l'Àrtic ja ha començat

L'escalfament global canvia els equilibris ecològics i econòmics de l'Àrtic. Aquest és el missatge d'alerta llançat en la Conferència de l'Any Polar Internacional 2012, celebrada l'abril passat a Mont-real. La zona es va integrant en l'economia mundial. El desglaç progressiu d'aquesta regió polar va despertar la batalla per l'ús i l'explotació dels estats riberencs. Una tendència que hauria de controlar el Consell Àrtic, constituït el 1996, que agrupa vuit països (els Estats Units, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Suècia, Noruega i Rússia) i que es va reunir el març passat a Estocolm. Allà es va anunciar que a partir del 2015 es podrien obrir, progressivament, algunes rutes marítimes durant breus espais de temps estival. Si el canvi climàtic prossegueix imparable les properes dècades, l'Àrtic deixarà de ser una regió verge. Sorgiran noves rutes per al transport comercial internacional entre Àsia, Amèrica i Europa. Actualment, un vaixell que vagi des de Xangai fins a Rotterdam, a través de l'estret de Malacca i el canal de Suez, recorre 19.500 km. Si creua l'oceà Pacífic, a través del canal de Panamà i l'Atlàntic, fa 24.800 km. Però si s'obre l'oceà Glacial Àrtic, tant si és pel pas nord-est -per la costa russa- com pel pas nord-oest -per la costa canadenca-, les rutes es retallaran a 15.400 km i 17.600 km, respectivament. El 2011, un vaixell rus amb propulsió nuclear ja va aconseguir creuar el pas nord-est. Xinesos, russos, coreans i japonesos somien a exportar més ràpidament a Occident per aquestes vies.

També ha arrencat la cursa per accedir i explotar els rics jaciments que atreuen les empreses petrolieres, que ja poden perforar en zones que fins fa poc eren inaccessibles. L'Àrtic podria allotjar el 22% de les reserves mundials d'hidrocarburs per descobrir. Rússia i Noruega van signar, el 2011, un acord que delimitava les seves fronteres marítimes i van iniciar amb èxit les prospeccions al mar de Barents. La noruega Statoil, la russa Gazprom i la francesa Total cooperen per explotar la part russa. També els EUA i el Canadà anuncien prospeccions. I la Xina se sumarà a la cursa (l'explotació de l'Àrtic, però, provoca la contaminació de la regió: estudis científics han detectat la presència de mercuri i de productes químics). La batalla per l'Àrtic ha començat i si no es reforcen les normes de protecció internacionals, aquest espai serà devorat per la cobdícia de les petrolieres o per la inèrcia o el suport interessat dels estats.

Jaume Giné Daví és professor de la Facultat de Dret d'Esade i expert en Àsia