La barra de Facebook amb els vídeos

Cada vegada és més habitual veure Mark Zuckerberg, el factòtum de Facebook, amb camisa i corbata. Potser només és que ara el conviden a més casaments, però el cas és que els xandalls i les xancletes ja no semblen la indumentària més adequada per parlar amb els inversors quan la teva empresa ja té 12.000 empleats i arriba als volums actuals d’activitat i de negoci.

Els resultats de Facebook durant el primer trimestre són espectaculars: va facturar 4.500 milions de dòlars i ja té 1.550 milions d’usuaris actius mensuals, dels quals 1.010 milions s’hi connecten cada dia. A més, un 47% dels usuaris són purament mòbils: no fan servir mai la xarxa des d’un ordinador. Això queda reflectit en els ingressos: un 78% de la facturació publicitària procedeix dels mòbils, un 12% més que l’any passat. De fet, tot i que la quantitat d’anuncis mostrats ha baixat un 10%, el preu mitjà per anunci ha pujat un 61%.

Una part substancial d’aquest negoci són els vídeos. Sheryl Sandberg, la mà dreta de Zuckerberg, presumia dels 8.000 milions de visionats diaris que té la plataforma, el doble que fa un any. La xifra ja és del mateix ordre de magnitud que YouTube. Però hi ha almenys un parell de diferències significatives: a Facebook els vídeos es reprodueixen automàticament i compten com a vistos després de tres segons, mentre que a YouTube cal prémer el botó de reproducció i els visionats compten a partir del segon 30.

El sector publicitari fa mesos que discuteix com s’han de comptabilitzar els visionats digitals. En qualsevol cas, fins i tot comptant només tres segons, cada dia es veuen a Facebook 761 anys de vídeo. Això significa un oceà enorme de temps per inserir anuncis que ja voldria tenir qualsevol canal de TDT d’aquests que conspiren als despatxos oficials per aconseguir llicències d’emissió.

I és que, en realitat, la batalla que es lliura entre Facebook i YouTube és convertir-se en la televisió d’internet.