EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

El banquer disposat A arremangar-se

Alfredo Sáenz ha deixat de ser conseller delegat del Santander per evitar la humiliació que fos el Banc d'Espanya qui l'apartés del càrrec. Així s'acaba la carrera d'un dels principals banquers

La renúncia voluntària presentada el 29 d'abril pel conseller delegat del Santander, Alfredo Sáenz, va posar punt final a una de les carreres de més èxit dins el sistema financer espanyol. Sáenz suma 32 anys al capdavant de bancs com el BBV, Banca Catalana, Banesto i, sobretot, el Santander, i en el seu currículum hi figura que ha gestionat algunes de les pitjors crisis financeres espanyoles dels últims anys del segle XX.

Nascut a Getxo l'any 1942, Sáenz va estudiar al col·legi jesuïta d'Indautxu, a Bilbao, i posteriorment es va llicenciar en dret a la Universitat de Salamanca i en ciències econòmiques a la Universitat de Deusto, on va obtenir la millor nota de la seva promoció. L'expedient acadèmic li va servir per entrar, amb només 23 anys, a la cúpula de Tubacex, un gran fabricant de canonades d'alumini i un exemple de la potent indústria basca.

La seva tasca a Tubacex i els records deixats a Deusto com a estudiant, una universitat a la qual va seguir vinculat durant uns quants anys, li van valer perquè el president del Banco Vizcaya (BV) i antic professor de Sáenz, Pedro de Toledo, el convidés a ocupar-se de la planificació i el desenvolupament del banc. Hi va esdevenir un dels principals protagonistes de la compra d'entitats engegada pel BV i que va tenir com a punt culminant l'absorció de Banca Catalana, després que fos intervinguda pel Banc d'Espanya. Com a director general d'aquesta entitat, Sáenz va administrar la injecció de 75.000 milions de pessetes a compte del Fons de Garantia de Dipòsits i va sanejar l'entitat.

Després d'aquest i d'altres casos menors, Sáenz ja acumulava una llarga experiència en el reflotament d'entitats amb problemes i, quan el 1993 es va descobrir el forat patrimonial deixat per Mario Conde al Banesto, la primera persona a qui va trucar el governador del Banc d'Espanya per demanar-li que assumís la gestió de l'entitat va ser Sáenz. Segons ha explicat ell mateix, no ho va dubtar ni un moment i aquella mateixa tarda arribava a la seu del Banesto.

Amb l'objectiu de reflotar l'entitat, va aplicar una de les cites més conegudes entre els seus companys: "No pots ser un líder sense arremangar-te". El seu primer objectiu va ser recuperar els crèdits morosos i, en aquesta croada contra els deutors, va denunciar un grup d'empresaris que devien al Banesto uns 600 milions de pessetes. La demanda no va prosperar i els acusats van contraatacar denunciant Sáenz per acusació falsa, per la qual 17 anys més tard seria condemnat.

Abans, però, el president del Santander, Emilio Botín, va interessar-se pel Banesto. Amb la compra va arrossegar Sáenz, que en pocs anys es va convertir en la seva mà dreta com a conseller delegat. Durant el seu mandat, iniciat el 2002, el banc va quadruplicar les seves dimensions i va assolir l'objectiu marcat per Botín.

La crisi va coincidir amb la sentència del cas obert durant la seva etapa al Banesto i que finalment va suposar una condemna a tres mesos de presó i a la inhabilitació com a banquer. Sáenz va rebre un indult de l'últim consell de ministres de Zapatero, però el Tribunal Suprem en va anul·lar una part, i finalment Sáenz ha preferit retirar-se abans de patir una humiliant retirada forçada pel Banc d'Espanya. De propina s'ha endut una pensió de 88 milions d'euros i l'honor d'haver estat el directiu més ben pagat d'Espanya.