Com trobar diners sense demanar-los al banc
Les empreses necessiten diners per seguir funcionant, però els crèdits que concedeixen les entitats financeres s'han desplomat. Aquesta necessitat ha fet emergir sistemes menys utilitzats però més innovadors
La crisi i les restriccions al crèdit bancari han agreujat els problemes de les start-ups i pimes del nostre país a l'hora de buscar finançament per assegurar el seu creixement. Des de finals del 2008, el crèdit al sector privat ha caigut a Espanya un 17%, i les empreses són les principals perjudicades.
No obstant això, en els últims anys s'han consolidat una sèrie d'instruments financers alternatius, com el capital risc i el mercat alternatiu borsari (MAB), que ofereixen noves vies d'obtenir diners sense haver de recórrer a l'endeutament bancari. "Decantar-se cap a un o altre depèn molt de l'estat en què estigui cada empresa", explica Jose M. Carol, responsable de la xarxa d'inversors privats de Technova, parc tecnològic i empresarial de La Salle, a Barcelona.
Amics, família, sonats i un crèdit Enisa
Quan el projecte està en la fase inicial, en el desenvolupament de la idea, Carol aconsella que l'emprenedor acudeixi a les anomenades 3F : family, friends and fools (família, amics i sonats), i complementi el finançament amb un crèdit Enisa, l'empresa pública dependent del ministeri d'Indústria, que inverteix en projectes emprenedors innovadors. Els préstecs per a joves emprenedors d'Enisa no exigeixen que l'empresa estigui facturant, tenen un tipus d'interès fix molt baix i un de variable en funció dels resultats econòmics del projecte en els pròxims anys. "Últimament estan endurint les condicions i es fixen més en la viabilitat del projecte", alerta el tècnic de La Salle. Alguns parcs tecnològics i incubadores ofereixen assessorament en la tramitació de sol·licitud de crèdits públics. És el cas de Technova, que a canvi reté una comissió sobre la quantitat del préstec concedida a la start-up . L'any passat 18 dels 19 crèdits demanats a Enisa a través de La Salle van ser resolts amb èxit.
'Crowdfunding' i prevendes 'online'
Un cop l'empresa està més desenvolupada i necessita finançar la fabricació d'un prototip, fer una primera tirada del seu producte o veure si agrada al mercat, pot optar per les plataformes de crowdfunding (micromecenatge) a internet. Aquest sistema permet a les start-ups recaptar una xifra objectiu a partir de les aportacions d'individus, que reben a canvi una recompensa, que pot ser el producte en ell mateix, un fet que converteix l'operació en una prevenda. Les campanyes de recaptació, que duren entre un i tres mesos, "també serveixen per fer un estudi de mercat, desenvolupar la comunicació online o incrementar els seguidors a les xarxes socials", explica Valentí Acconcia, fundador de Projeggt, una plataforma de crowdfunding de Barcelona. "Presentar-se davant un inversor havent comprovat que el teu producte agrada pot ser més convincent que un business plan ", afegeix Acconcia. El c rowdfunding és un recurs de finançament habitual per als emprenedors als EUA, però a Espanya encara té un ús puntual, molt vinculat a projectes culturals o socials. "Som intermediaris i tenim molt clar que hem d'afegir algun valor per a la start-up ", admet Acconcia. Projeggt reté una comissió d'entre el 5% i el 10% de la recaptació aconseguida per l'empresa, a canvi d'assessorament i suport en la campanya.
Capital llavor i 'business angels'
Quan l'empresa ja té una petita facturació assegurada, pot optar per acudir als business angels . Normalment són particulars amb un patrimoni elevat que contribueixen amb capital llavor i assessorament en projectes d'algun sector del qual tenen certa experiència. A Espanya ja hi ha un bon nombre de business angels en el sector internet i TIC, "ja que són projectes que necessiten una baixa inversió inicial i són fàcils d'entendre, tot i que després requereixen molts esforços de promoció i màrqueting per poder monetitzar-los", explica Carol. Altres sectors com el biotecnològic, amb un retorn més lent, atreuen inversors més especialitzats. Els business angels locals, segons Carol, solen invertir entre 25.000 i 75.000 euros i el seu objectiu és vendre's a participació en una segona ronda d'inversió. De mitjana, les operacions tancades a Technova oscil·len en els 240.000 euros i inclouen dos o tres business angels .
Una nova manera d'accedir a aquests inversors particulars són les plataformes d' equity crowdfunding a la xarxa, com The Crowd Angel, llançada per l'empresa de capital risc Inverready, que permet als particulars fer aportacions a una start-up , a canvi de participacions. "El risc d'aquest tipus d'iniciativa és deixar en mans de desconeguts el capital de la teva empresa", diu Acconcia.
Els fons i societats de capital risc
En una segona fase de creixement, amb un cert volum de facturació consolidat -entorn als 30.000 euros mensuals, segons Carol-, és quan entren en joc les societats i fons de capital risc, o venture capital. Aquestes companyies aporten capital temporal, experiència i contactes a les empreses amb un alt potencial de creixement a curt i mitjà termini. El capital risc confia que, un cop la start-up ha multiplicat el seu valor de mercat, al cap de cinc o sis anys podrà vendre's la seva participació a un soci capitalista, probablement una gran companyia, o amb la seva sortida a borsa (amb una opa, per exemple). A Catalunya hi ha una quinzena d'empreses de capital risc actives, com Nauta Capital, Ysios, Caixa Capital Risc, Inverready, Riva y García i Iese Finaves. Un uniforme elaborat recentment per la UPF alerta de la predominància a Catalunya de les operacions per sota del mig milió d'euros (84%) i la falta d'operacions per sobre dels 10 milions d'euros. L'escassa capacitat per aixecar capital risc al nostre país no es deu tant a la falta d'incentius fiscals, sinó a les dificultats d'aquestes societats per dur a terme operacions de desinversió rendibles.
Segons l'informe, la raó principal és que les start-ups espanyoles tenen un creixement limitat a causa de la falta de finançament, la baixa inversió en R+D i la falta de transferència de tecnologies entre universitats i empreses, i la falta d'internacionalització. Sumat a una cultura empresarial conservadora, fa que la majoria de les nostres empreses es quedin en pimes.
D'altra banda, a Espanya només l'1% dels fons de capital risc prové dels fons de pensió privats o asseguradores, mentre que a Europa representen una mitjana del 15% i el 10% respectivament.
Fusions, aliances i sortida a borsa
Un cop l'empresa ha consolidat el seu negoci, pot optar per atreure un soci inversor fort o ser absorbida per una gran companyia, com Telefónica, en cas de ser una start-up tecnològica. La falta de grans empreses al nostre país dificulta aquest tipus d'operacions i limita la recerca a socis estrangers. Per això és fonamental potenciar la internacionalització i les exportacions des de l'inici del negoci, "pensar en clau global i oblidar-se del mercat intern", remarquen els autors de l'informe de la UPF.
Una altra opció de finançament és la sortida a borsa, però el volum de les empreses espanyoles no sol arribar al mínim per fer una opa. Com a solució, el 2009 es va crear el mercat alternatiu borsari (MAB) per donar sortida a companyies petites que volen expandir el seu capital.
Mercats financers alternatius
La patronal Pimec ha creat un nou canal per acostar les pimes i els bancs, i intentar reactivar la demanda de crèdit. Es tracta dels esmorzars Financiapyme, en què es convidarà una quinzena d'entitats financeres perquè escoltin les necessitats de finançament d'empreses concretes i puguin considerar la concessió dels instruments de préstecs que s'ajustin més bé. "Volem estimular el teixit empresarial perquè torni a sortir a buscar finançament. Cal trencar la dinàmica generalitzada d'estancament per assegurar el creixement de les pimes", diu Fran de la Torre, responsable de la iniciativa. En la primera trobada Financiapyme, que es durà a terme el 3 de juny a la Borsa de Barcelona, cinc empreses presentaran els seus casos davant els bancs, en una mena de subhasta, i els bancs podran oferir les seves opcions de finançament. "Un dels problemes principals de les nostres pimes ha estat l'ús inadequat dels productes de crèdit, i això encareix molt el finançament", conclou De la Torre.
Segons una enquesta recent del Banc Central Europeu, BCE, l'accés al finançament és el problema principal del 16% de les pimes de l'eurozona, mentre que a Espanya el percentatge s'incrementa fins al 25%, només per sota de les gregues.
El mateix BCE també està considerant opcions per accelerar el crèdit cap a les pimes, com la concessió de crèdits del Banc Europeu d'Inversions (BEI) directament a pimes.
