ELS MERCATS
BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

Els bancs centrals impulsen el preu de l'or

Tot i que les dades econòmiques globals continuen decebent els inversors, mesures com l'expansió quantitativa de la Reserva Federal i del Banc del Japó, a més del compromís que ja havia assumit el Banc Central Europeu per fer "tot el que calgui" per salvar l'euro, han aconseguit que el mes de setembre hagi estat un mes fort per a les primeres matèries. Els metalls preciosos s'han beneficiat de l'increment en la impressió de moneda, així com de les baixes taxes d'interès.

La setmana passada la cotització de l'or no va ser capaç de superar la barrera psicològica dels 1.800 dòlars per unça. El preu de l'or ja va fracassar en aquest intent el novembre del 2011 i el febrer del 2012. Tanmateix, el que no sembla probable és que el ral·li alcista de l'or hagi perdut força, ja que les màquines d'impressió de diners de mig món estan funcionant a tota velocitat i devaluant, conseqüentment, les divises. Cal recordar que l'or és l'única moneda que no es pot imprimir i que el seu potencial alcista haurà de seguir present en les estratègies dels inversors.

Hi ha més motius que fan d'aquest metall una primera matèria atractiva: les seves aptituds com a valor refugi en èpoques turbulentes, el fet que la nova oferta sigui molt limitada, compres accelerades per part dels bancs centrals, infraponderació agregada en les carteres dels inversors... Tots aquests fets han portat l'or a cotitzar aquest any en màxims històrics.

La laxitud dels bancs centrals està assegurada. La crisi europea s'està estenent a la resta del món, ja que no deixa de ser un dels principals socis comercials dels Estats Units, el Japó i la Xina. Si bé la regió americana resisteix sorprenentment bé, el Japó i la Xina s'estan desaccelerant. Amb els tipus d'interès a zero, queda poc més a fer que concebre polítiques monetàries que condueixen a la pèrdua de valor de les divises.

La devaluació de les monedes s'estén tant per culpa del dòlar americà -com a conseqüència de la impressió de diners- com per culpa de l'euro -com a resultat de la crítica situació del deute sobirà-. Quan ens referim a l'espectacular pujada en la cotització de l'or no només ho fem en dòlars. En els últims 5 anys, el preu de l'unça d'or, en euros, ha augmentat dels 487 euros a màxims de 1.373 euros en l'actualitat: un benefici de 886 euros no és pas un mal resultat.

L'or és l'única divisa que no té banc central que la pugui imprimir i, per tant, és un dels pocs actius que protegeixen la cartera dels inversors. Malgrat tot, el preu de l'or ha augmentat en 180 dòlars per unça des del juliol, de manera que els inversors no haurien de descartar un ajust tècnic en el preu durant les pròximes setmanes.