Una banca capitalitzada, però sense benzina per a l'economia

"Crèdits per a les empreses", esperonades a reactivar l'economia, o "Comencem pels principis" són alguns dels eslògans de la publicitat bancària que aquests últims mesos predominen als mitjans de comunicació. Uns missatges que, no obstant, no aconsegueixen apagar la sensació de patronals i empreses que el crèdit no circula i l'economia no es reactiva.

Un total de 32.513 milions d'euros. Aquesta és la capacitat de finançament amb què comptaven en el quart trimestre del 2012 les institucions financeres espanyoles, un nivell sense precedents, no només des de l'inici de la crisi, sinó en tota l'última dècada. En els anys 2005 i 2006, per exemple, la capacitat de finançament de les institucions financeres no va passar en cap trimestre dels 5.000 milions d'euros.

Ni l'estalvi de les famílies ni les vendes de participacions industrials expliquen aquesta acumulació de capacitat de finançar institucions, empreses i famílies, sinó les ajudes institucionals (arribades des del Banc Central Europeu), responsables de 28.380 milions d'euros del total. ¿Aquest volum de diners en mans dels bancs pot ser benzina per a la reactivació de l'activitat econòmica a Espanya?

Sense canvis

Joan Ribas, professor d'Eada, no ho creu. "Encara que hi hagi aquests diners -explica-, des del punt de vista dels préstecs per a famílies i empreses no crec que la situació canviï gaire". La raó: les altes necessitats de finançament de les institucions públiques, per una banda, i els venciments de préstec que afecten la mateixa banca espanyola, fonamentalment amb l'exterior, per l'altra.

Si la balança per compte corrent de l'Estat és positiva, com pot passar durant aquest 2013 a causa de la caiguda de les importacions i la pujada de les exportacions, "vol dir que al conjunt de l'economia espanyola li sobren diners", explica Ribas. "Si això és així -prossegueix Ribas-, vol dir que s'han de finançar inversions, però el problema és que aquests diners els demana l'Estat per finançar el seu dèficit i es menjarà bona part de l'estalvi que hi haurà al conjunt d'Espanya".

Un efecte que sí que ha tingut la disposició de recursos per part dels bancs és la relaxació de l'anomenada guerra del passiu , per la qual els bancs oferien condicions cada cop més avantatjoses per als dipòsits. Els límits que ha imposat el Banc d'Espanya recentment han apaivagat aquesta guerra.

Endeutats

La falta de finançament per al circulant o per fer inversions és, juntament amb la morositat de les administracions, una de les queixes més recurrents des del món empresarial. Joan Rosell, president de la patronal espanyola (CEOE), i Lorenzo Amor, president de la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA), són dues de les veus que més han ressonat en aquest sentit.

Segons Ribas, els bancs han hagut de "filar molt prim" en la concessió de préstecs, amb uns recursos que fins ara els generava la seva pròpia activitat. "Sempre hi ha diners per a empreses que tinguin plans molt clars de cara al futur, però no crec que n'hi hagi per a circulant", explica.

"Una característica de les pimes espanyoles és tenir un capital de reserva molt reduït i utilitzar els bancs per a tot, mentre que a Alemanya o Escandinàvia, a la part del passiu dels balanços hi ha una part de diners propis més important; aquesta cultura ha de canviar", afegeix.

D'altra banda, la capacitat de finançament també va pujar l'any 2012 per a les societats no financeres (les empreses) i va generar una capacitat de finançament de 12.591 milions d'euros, una xifra superior en 8.417 milions d'euros a la registrada en el quart trimestre de l'any anterior.